primera escena

Tot i que no és amb el format correcte, aquí hi ha la primera escena d'Operació Bolquer.

ESCENA I

L’Enric i l’Eva estan preparant la taula pel sopar que tenen amb els seus amics, la Carme i el Jordi.
ENRIC
Rap amb bolets? Hauríem d’haver fet una altra cosa per sopar, a la Carme no li agrada gens el peix.

EVA

Quin greu... vols que faci rap amb suquet?

ENRIC

També és rap.

EVA
Ai, tens raó. Rap amb tòfones?

ENRIC
Eva!

EVA
Ai... si hagués sabut que no li agrada el peix, li hauria fet una altra cosa... lluç a la marinera.

ENRIC
Per què li tens tanta mania? No t’ha fet res.

EVA (IRÒNICA)
No, si és encantadora... Tan egocèntrica. Té tanta varietat de temes de conversa, ella, les excel·lències dels seus nens, la intel·ligència dels nens, i tan bons que són els nens, i tan plastes! Que ja fa dos anys que no els veig i encara n’estic fins al gorro.

ENRIC
A mi també se’m fa pesada, però és normal que en parli. Suposo que si fóssim pares ho entendríem.

EVA
El dia que sigui mare, si faig una quarta part del que fa ella, pren-me la custòdia dels nens.

ENRIC
Jo no t’ho faria mai això, vida. No pretendràs que els aguanti jo sol? M’has pres per un pare model, o què? Si mai tingués fills, seria per malcriar-los vint minuts al dia, i la resta amb els avis, que per això tenen néts.

Pausa.

EVA
Ahir vaig acabar la regla, i avui hauria de començar les pastilles. Però no ho faré.

ENRIC
No t’has recordat de comprar-les?

EVA
Sí. Sí, sí. Però no hi he anat.

ENRIC (NO HO ENTÉN)
Ah. Vols que tornem als condons?

EVA
No. No cal.

ENRIC
Ah, d’acord. (pausa) ¿Vols que em fiqui una bossa del súper? ¿practiquem l’abstinència? O què? Què... com vols que ho fem?

EVA
Normal. Sense pecar. A pèl, com ho fan els capellans.

ENRIC (PARAT)
Ah sí? Tu saps per què serveixen els condons, oi? Vull dir que... que saps que si no prenem mesures, pots quedar... (no s’atreveix a dir-ho) d’aixonses, ja m’entens,

EVA
És una possibilitat, ho sé.

ENRIC
Una possibilitat? M’ha vist bé? Sóc un Ferrer, un semental, eh? Una gota mal esquitxada, i ens carreguem la motxilla per la vida i un dia.

EVA
D’això es tracta, guapo.

ENRIC (NO HO ENTÉN)
D’això es tracta? De... de... de què es tracta? Vols fer-te motxillera?

EVA
Exacte. Vull que em deixis prenyada.

ENRIC (NERVIÓS)
Prenyada? Ah sí? Ah... d’acord. Em sembla... bé... bé... ben malament. Em sembla fatal, de fet. No puc deixar-te prenyada!

EVA
Per què no?

ENRIC
No ho sé, però no puc. Mira, només de pensar-hi, la tita se m’ha amagat a sota l’escrot. Com vols que et prenyi, així?

EVA
La pràctica la tens...

ENRIC
Però tu sents el que estàs dient? Parles de criatures! De canalla! Tu saps què és una criatura?

EVA
N’he vist alguna pel carrer, sí. Van ficades en una mena d’aparell
amb rodes, i els adults l’empenten.

ENRIC
Aha! I ploren, i es caguen, es posen malalts i te n’hi posen a tu!

EVA
I després van a escola, i demanen diners per joguines...

ENRIC
I després de les joguines 3000 euros per fotre-li les dents rectes, les factures del mòbil, calés per costo, els pantalons al mig del cul...

EVA (TALLANT-LO)
Exacte!

ENRIC
Així ja saps de què et parlo.

EVA
Perfectament.

ENRIC
Doncs no... no... no ho entenc. Tu i jo tenim plans. Tenim una vida. Si la volguéssim compartir, hauríem llogat una habitació perquè ens ajudessin a pagar la hipoteca, o viuríem amb els teus pares i menjaríem de la seva nevera.

EVA
Em sap greu, però hauràs de començar a perdre aquests tics de fill únic i aprendre a compartir. Se m’ha despertat el rellotge biològic.

ENRIC
Doncs que tingui un bon dia, el teu rellotge, però el meu encara dorm. I té molt mal despertar, eh?

EVA (JUGANT)
Enric. Aquesta nit, quan els teus amiguets se’n vagin a gaudir dels seus fillets repel·lents, tu i jo començarem a sembrar llavors per fabricar els nostres, de nens repel·lents. Comunica-ho al teu
rellotge.

ENRIC (CONVENÇUT)
Que no! No et penso penetrar.

EVA (SEGURA DE SÍ MATEIXA)
Acabo de passar la regla, fa sis dies que no fem l’amor. Cauràs.

ENRIC (LI EMPRENYA EL DOMINI QUE TÉ SOBRE ELL)
Mmmm... no. Resistiré. Que aquest estiu hem d’anar al Brasil, i l’any que ve, a Austràlia, i no penso posar-me una bossa marsupial per carregar un nano tot el sant dia.

EVA
Enric. He voltat mig món, dirigeixo la meva pròpia empresa, visc amb l’home de la meva vida, tinc més del que podria demanar. Ara hem de fer un pas més.

ENRIC
No! Ja tindrem temps de tenir canalla. Som joves!

EVA
Que tu pateixis la síndrome de Peter Pan, no vol dir que no tinguis 40 anys. I jo en tinc 38. Ja ens toca començar l’operació bolquer.

ENRIC (ESCANDALITZAT)
Operació bolquer? Li has posat nom com si fos un objectiu de guerra?

EVA
Ara tot ho veus negre, és normal. Però només és una personeta petitona i riallera. D’entrada no ocuparà ni mig metre quadrat del teu espai.

ENRIC
El físic no, però el vital me l’aniquilarà.

EVA
Ets tan catastrofista.

ENRIC
Sóc catastrofista i el que tu vulguis, però em sembla que jo també tinc dret a opinar sobre aquest tema.

EVA
Sí, és clar. Ja ho has fet i m’ha quedat claríssima la teva opinió, gràcies.

Truquen al timbre, i mentre van cap a la porta per obrir...

EVA
Mira, ja són aquí.

ENRIC
No obris, hem d’acabar de parlar d’això.

EVA

No pateixis, aquesta nit en parlem.

ENRIC
Abans de fer sexe.

EVA
O després.

L’Eva obra la porta. Són el Jordi i la Carme.

TOTS QUATRE (ALEGREMENT)
Holaaaa!

La Carme està parlant pel mòbil.

JORDI
Què passa nano? Com estàs?

ENRIC
Bé, per aquí. Venent el meu futur a preu de saldo.

CARME (AL TELÈFON)
Sí, teniu el sopar a la nevera, només l’heu d’escalfar. Un moment. (a l’Eva i l’Enric) Holaaa... Un moment, eh, que estic parlant amb els nens. (al telèfon) I no arribeu tard.

ENRIC
Dóna’m les jaquetes, que les portaré a l’habitació.

JORDI (BROMISTA)
Torna-les netes i planxades, he, he, he...

A l’Enric no li fa cap gràcia.

VA (A L’ENRIC, EN VEU BAIXA)
Ves-te acostumant a rentar i planxar roba que no sigui la nostra.

CARME (AL TELÈFON)
Torneu amb el pare del Nil i feu el favor de portar-vos bé.

JORDI
I per aquí, què? Això està com sempre, hòstia. (com si cridés a un gos) Pss, pss, pss, quisso, quisso! He, he, he... Quina casa més avorrida, hòstia. Hi falta ambient aquí, eh? Un gos, un canari, uns bessons. Eh? (dóna uns copets a l’espatlla de l’Enric) Ha, ha, ha... a veure si us espavileu, que sembla que no xingueu, hòstia! He, he, he...

L’Enric marxa cap a l’interior del pis amb les jaquetes.

ENRIC (DESQUICIAT, A L’EVA)
Tu i jo hem de parlar.

EVA (LI ENVIA UN PETÓ)
Mua. Guapo.