La premsa local es fa ressò de l'estrena

Després de la roda de premsa d'ahir, ahir i avui ja hi ha informacions referides a l'espectacle.



Llegeix-la



Llegeix-la

Entrades per a l'estrena de Manresa

Ja podeu adquirir-les clicant aquí

El Cartell

Després de la sessió fotogràfica, hem composat el cartell. Aquest:

Carles

tenim algunes cosetes, i algun problema!

Dimarts vam anar a comprar l'escenografia amb el Carles i el Jordi. Ens va costar decidir-nos pels sofàs, i al final vam canviar una mica la idea inicial que teníem. Pensàvem posar un sofà i un silló, però no trovàvem els que lligaven, i si o feien eren caríssims. I al final vam comprar dos sofàs iguals, cosa que ara canvia una mica els moviments que havia pensat el Jordi per algunes escenes.

Divendres vam fer la sessió de fotos pel cartell. Us en penjo alguna. Encara no hem decidit quina posarem al póster, potser no serà cap d'aquestes, però anirà per aquí la cosa. Per cert, el nen, es diu Martí i és el meu fill.

Ara estem valorant si comencem a assajar de seguida amb l'escenografia de veritat, o seguim amb succedanis. Des de producció ens fa por començar a utilitzar els sofàs, perquè són completament blancs i voldríem mantenir-los ben guardats fins que comencin els assajos generals. Però el Jordi insisteix en que vol començar a veure com queda tot, les mides que fa per acostumar-s'hi amb moviments... Demà ho acabarem de discutir.

I el problema que tenim fa referència al tècnic. Comptàvem amb una noia, però sembla ser que serà impossible per calendari, i ara hem de buscar algú altre que s'avingui a les condicions econòmiques sobretot, que i tancar-ho sigui solvent i bona persona, i tot això per la tercera setmana de Juliol, que comencem els assajos generals. Si a això hi afegim que de l'1 al 15 de Juliol sóc fora de vacances, i no podré dedicar-m'hi, tenim un problema. Quan el Jordi llegeixi això, ja patirà...

Dimarts al migdia fem la roda de premsa de presentació del projecte, i del conveni signat amb Manresana d'equipaments escènics. A veure si venen mitjans a escoltar-nos.

En fi, tot ho anirem fent.

Agustí

el dire continua content!

segons el dire ja hem acabat la primera part i ell continua content! això anima a qualsevol! és tot un luxe tenir un dire tan positiu! de fet la cosa va sobre calendari... que en aquesta obra el calendari és molt important! ja hem acabat la primera part, la part de muntar-ho tot de zero, la part d'intentar quadrar-ho tot, la part més feixuga de fer el primer esborrany de tot plegat, la part d'intentar tenir-ho tot sabent que no tens res... però ara ja encetem la segona part! visca! aquesta, per a mi, és una part molt més satisfactòria, perquè si bé és cert que és quan s'ha d'anar perfilant tot plegat i sé que hi haurà moments d'aquells que t'encalles o que no saps ben bé per on tirar, i que aquell matís que et demanen no surt i no saps d'on treure'l... però l'esquelet ja està fet i és qüestió d'anar-lo vestint, d'anar provant, d'anar jugant però amb una base que ja comença a consolidar-se... i sobretot, que JA EM SÉ EL PAPER! que ja vaig dir que per a mi és una part que em crea molta inseguretat, perquè no memoritzo ràpid i tot i que a casa em sembla que m'ho sé, quan ho moc m'adono que he d'estar molt pendent i si la cago m'emprenyo i segur que la torno a cagar! em costa tenir-lo orgànic però ja està... ara ja sé que me'l sé! (que sempre puc tenir un lapsus, però és diferent) i demà l'àlex i jo ens estrenarem en la segona part! esperem que la cosa rutlli i que el dire continuï content! i res, que me'n vaig a repassar una mica el paper... per si de cas... que el proper dia vull poder tornar a dir "el dire continua content!"
m.alba

tenim final!

L'altre dia ens vam asseure amb el Jordi a parlar de l'última escena. Teníem molt clar des del principi com havien d'acabar els personatges, quina era l'evolució patida durant l'espectacle, i a on anaven a parar. Però ens costava trobar la manera d'explicar-ho. No vull explicar on passava la primera opció que teníem, perquè desvetllaria el final, però sí que puc dir que hi havia un canvi de localització, i no apareixia el personatge de l'Eva. Després havia fet un altre final, amb el que ens estalviàvem el canvi de localització, i hi apareixia l'Eva. Al Jordi i a mi ens agradava més aquesta segona opció per diferents motius: Per una banda, crèiem que era important acabar amb els quatre actors al'escenari, i per l'altre, a nivell de producció i de simplicitat tècnica, era molt millor. Però el Carles Gilabert i la Magalí, tenien dubtes de que aquesta fos l'opció correcte. Creuen que amb aquesta opció, l'obra acaba obrint una altra porta, de manera que no queda tancada. I el Jordi opinava que hi havia uns inconvenients d'atrezzo i d'efectes sonors, que no ajudaven. La meva opinió era que aquests inconvenients eren qüestió de treballar-los, i que no s'obre cap porta, si no que veus l'evolució que han patit els personatges, i com és la seva vida d'ara endavant. Finalment, després de parlar-ne, hem decidit que aquesta segona opció, és la que tanca millor l'obra, i els petits inconvenients són solucionables. Hem retallat una mica el text per evitar unes entrades i sortides que al Jordi li feien por, i ho hem tancat com podreu veure a l'escenari. Esperem haver-ho encertat.

Pel que fa els actors, com ja expliquen el Jordi i el Carles, estan començant a agafar un to fantàstic. El Carles amb la seva comicitat habitual, la Magalí amb la seva elegància, la Marialba sublim, i l'Àlex fantàstic amb un personatge que li feia molta por, i que per sorpresa de tots, l'ha agafat amb una facilitat increïble, i està genial. Tot i això, la setmana passada hi va haver un dels intèrprets que es va atabalar una mica. No diré qui va ser, perquè considdero que ja ho explicarà si li ve de gust, però es va sentir que li costava agafar el ritme de la resta, i li resultava molt difícil una escena que ha d'anar molt picada, amb molts moviments mentre va parlant, i no li resultava gens fàcil. Per sort, després d'una estonaparlant amb el Jordi, es va relaxar, i l'ha anat treballant i agafant. Repeteixo que si us ho vol explicar ell, ja aprofundirà més.

Dimarts anem a buscar escenografia. Teníem pensat un sofà que estava molt bé per foto, però vist en viu és una merda, i hem de buscar una alternativa. Passa una mica el mateix amb la taula, tot i que no és tant greu. Aprofitarme una mica també per començar a mirar el vestuari amb el Jordi i el Carles, i dimecres tenim reunió d'atrezzo. Sembla mentida, però hi ha una pila de cosetes que necessitem. Divendres 25 tenim sessió de fotos per la publicitat, que ja tenim el cartell clar, de fet ja està dissenyat pel Carles, i ara només falta aplicar-li la foto.

En fi, que mica enmica, però tot va agafant forma.

Agustí.

PRIMERA PART

Ei! Tres setmanes!! PRIMERA PART! (ja sé que el títol és una mica futbolero). Hem mogut totes les escenes, que en son 16! Bé 14, perquè 2 escenes són amb off. Estic molt content i satisfet de la feina que hem fet tots plegats, i a més, continuem amb el calendari previst. Aquesta darrera setmana ha estat molt intensa i moguda. Vam començar dilluns a la sala pol.2 del Kursaal, on ja feia dues setmanes que assajàvem, i vam acabar la setmana assajant a la sala petita. El canvi es nota, hem perdut claror de dia i les vistes al Passeig. Però assajar a la sala petita, és molt millor, és un teatre, els actors trepitgen escenari i jo m’ho puc mirar amb una distància des de baix. Allí, dijous vam fer un passi de les escenes 1 a la 7. Va anar força bé. Es veu on els actors estan còmodes, a on comencen a gaudir i a on no. També es veuen les escenes que ja funcionen i les que s’han de treballar més.
La sala petita està bé, però com ja ens passava a la sala pol.2, l’inconvenient és que no podem deixar res, s’ha de compartir, cada dia hem de muntar i desmuntar els símils escenogràfics, cadires, taula, banc, plats... El dijous vam acabar l’assaig a fora al carrer, perquè feien cine club a la sala i havíem de plegar abans d’hora. Asseguts en unes escales del pati del Kursaal, els hi vaig explicar els canvis per l’escena final. A veure, és un privilegi tenir un espai com aquest per assajar, però ara, comença a ser imprescindible el trasllat definitiu al Teatre Conservatori. Allí estarem més tranquils i podrem fer la posada en escena, podrem deixar coses. Començarem a treballar amb atretzo, escenografia, vestuari... reals. Entrarem de ple, com jo l’anomeno, a la SEGONA PART. Però de moment, crec que continuarem els assajos a la sala petita.
A partir d’ara, però, el treball amb els actors serà més personalitzat, fixar moviments, intencions, fer créixer el personatge... També treballar el ritme de comèdia, polir gags, canvis d’escena... Això si, anirem fent petits passes perquè els actors vagin agafant ritme i confiança. Que comenci a encaixar tot. Ara també és un moment on la producció és molt important. Durant les dues properes setmanes, hem de treballar tots plegats amb un únic objectiu. Començar a fer passes amb tot!
Bé, com sempre m’he enrotllat massa. Ei companyia! El dire està molt content, gràcies a vosaltres. Sou collonuts! Us mereixeu petons i el que faci falta. Eh! I per vosaltres (Agustí, Claret i Saban) també.

Aquí teniu una mostra de les meves anotacions sobre el text de l’obra, la primera pàgina... una petita curiositat...

Jordi del Rio

La producció, en marxa!

De mica en mica anem posant en marxa l'engranatge de la producció. Hi ha moltes coses per fer abans del parèntesi de l'agost. Després de tancar l'acord amb Manresana d'Equipaments Escènics per fer ús de les instal·lacions en els assajos i col·laborar en la difusió de l'estrena, el més urgent és la imatge del cartell i la campanya de comunicació i publicitat d'Operació Bolquer a Manresa i, de retruc, a Barcelona que, al cap i a la fi, serà el destí final.

Després de parlar amb l'Agustí i el Jordi Saban ens hem repartit un xic les tasques. Jo m'ocuparé dels temes de premsa i del cartell conjuntament amb la preparació dels efectes de so necessaris per a l'espectacle. L'Agustí (després d'un assessorament escenogràfic) està treballant amb el mobiliari i l'atrezzo, mentre que en Sabanni assumirà la coordinació del vestuari d'acord amb els estils que va consensuar amb els actors, el director i la resta de l'equip.

Paral·lelament, el Jofre Bardagí està treballant amb l'encàrrec de la banda sonora a la qual caldrà afegir els diferents corresponents per crear la banda sonora que gestionarà el nostre tècnic/a que encara no hem acabat de trobar. És un dels temes pendents!

Personalment, estic satisfet del grup d'actors que vam escollir per tirar endavant aquesta aventura. Coneixíem les bones aptituds del Carles i de la Magalí, però el rendiment en els seus repectius papers de la Marialba i sobretot de l'Àlex era una petita incògnita. Estan treballant de manera excel·lent i, com passa amb les estrelles futbolístiques, estan fent que els dos protagonistes s'hagin de posar les piles per no anar-hi a remolc.

Tot plegat amb una destacable cocncòrdia i amb la coordinació del Jordi del Rio que, òbviament, "apreta" força per elevar el registre interpretatiu. De fet, aquest aspecte és el que es va destacar més d'"Entre pocs i massa" ja que les dimensions de la producció i la sala de destí (La Sala 2 del Club Capitol) permeten massa filigranes de posada en escena. Per contra, sí que val la pena incidir en la intepretació dels actors ja el públic és a tocar i és important brillar tant en el primer pla com en el pla secundari de tots els quadres.

A finals d'aquest mes farem una roda de premsa per fer públic el conveni amb MEES i subratllar el compromís d'El Galliner per promocionar l'estrena manresana. També presentarem l'equip artístic i de treball i i donarem el tret de sortida a la venda d'entrades que ja avancem que serà de 15€ (general) i de 13€ (descomptes habituals) i socis d'El Galliner.

Seguim treballant.

Carles Claret

video d'Entre pocs i massa

En aquest link hi podreu veure un vídeo d'Entre pocs i massa, l'espectacle que vam fer fa dos anys, amb el que vam estar 7 mesos al Capitol.


http://www.youtube.com/watch?v=XYsguZQ92FE

el dire està content! (A mi també m'agrada aquest títol)

Avui el Jordi ens ha fet petons. Bon passe de les primeres escenes! També s'ha tocat l'escena del somni, serà molt divertida! Ens toca esperar fins dilluns pel pròxim assaig. Amb ganes!

Magalí

el dire està content!

com aquell que no vol la cosa, ja portem dues setmanes d'assaig... si bé és cert que el ritme d'assajos no és el mateix per a tots... la magalí i el carles tenen més dies d'assaig perquè, sent els protagonistes, evidentment tenen molta més feina, més escenes, més text... i l'àlex i jo, com a secundaris que som , doncs no en tenim tanta i per tant podem saltar-nos-en algun... sobretot ara al començament que tot just muntem les escenes... més endavant, quan ja anem fent passes de tota l'obra, ja hi haurem de ser sempre tots... i el que sempre està allà, arribant el primer i marxant l'últim, amb ulls per a tots, és el nostre dire, el jordi! aquesta setmana d'assajos ha sigut més curta perquè el jordi tenia bolo a itàlia... vam assajar fins dimecres a última hora i dijous a primeríssima ja havia de ser a l'aeroport amb les maletes que encara no havia fet però... estava content! ens ho va dir! i ens va fer un petó a cadascú de propina! va suar la cansalada (però no ho dic com a recurs literari sinó que és literal) fent de tots els personatges, donant-nos directrius, fent totes les mímiques possibles i impossibles, llibreteta amunt, llibreteta avall, tot anotat, tot explicat... va quedar exhaust... però després vam fer un mini passe del començament de l'obra que tenim treballats fins ara, i va estar content! ens ho va dir! i ens va fer un petó a cadascú de propina! va ser un moment molt màgic i tendre... llàstima que l'agustí, que havia vingut a treure el cap i donar ànims des de la seva entranyable discreció, s'ho va perdre... i no va tenir petó! i no va poder posar-se content (que també ja li toca, pobre, perquè és qui s'ha de menjar tots els marrons de producció, juntament amb el carles, el claret eh, el gilabert és el prota i ja en té prou amb fer d'actor) però segur que algun altre dia també ens sortirà bé i hi tornarà a haver repartiment de petons i a veure si els en toca algun... i també segur que hi haurà algun dia que ens tocarà alguna bronqueta... segur... però de moment aquell moment "companyia" ja no ens el treu ningu i no l'oblidarem: "el dire està content!""el dire està content!" i cap a itàlia falta gent!
i jo me'n vaig a repassar text perquè, continuo en la meva línia... el text és la meva espasa de Damocles... i em fa una ràbia! quin rotllo que he fotut! prou! me'n vaig a estudiar!
m.alba

.la meva primera vegada

He tornat a casa després d'haver passat 5 dies a Manresa, i ara he tornat a Barcelona. Em presento, sóc la Magalí Mestre i faig d'Eva a l'obra. Sóc francesa (cosa que espero que disculpi els meus errors ortogràfics, gramàtics...) Els companys se'n riuen de mi, i vosaltres podeu fer el mateix, no em fa res, la veritat és que jo em ric de mi mateixa també. Doncs vaig passar cinc dies a Manresa a casa el Carles Claretm, el meu productopr preferit! M'ha tractat molt bé (apart que ahir em va ensenyar una película amb Vigo mortensen, la carretera, molt, molt bé, però una miqueta... com ho diria? Angoixant. Però em va agradar molt.

Els assajos van molt bé, avancem molt ràpid, vull dir que comencem a tocar moltes escenes i crec que és una bona manera de començar. Em sento bé en aquest principi d'aventura! A més a més, és com si treballéssim en família, ens coneixem i ens estimem, i sobretot sento molt respecte. Avui durant l'assai em van venir unes ganes d'estrenar... No vaig dir res, pero he sentit aquest foc cardant, aquesta adrenalina... aquestes ganes de fer-la sencera. Home, és molt aviat, però l'he sentit avui, i estic molt contenta.

Va, deixo les meves notes aquí i tornaré molt aviat per escriure en aquest espai, que per cert, Agustí, molt bona idea! Tu si que saps! Petons a tothom.

Magalí

el final

Hi ha dubtes sobre el final de l'espectacle. N'hi havia un d'escrit, però no hi sortia el personatge de l'Eva, que és protagonista, i passava en un altre espai, que no era el que havíem estat veient durant tot l'espectacle. Ens va semblar que potser estaria bé acabar amb els quatre a l'escenari, i fer-ho al mateix espai del pis, per no tenir problemes de canvis... De manera que vam decidir escriure un altre final. A mí m'agrada més aquest nou, però el Jordi el troba un pèl complicat per un tema de veus en off, i uns elements (que no revelaré) que apareixen en escena, i sembla que al Carles Gilabert i a la Magalí els hi agrada més l'original. En fi, no sabem encara quina serà l'última escena, hem de valorar quina ens sembla millor.

Penjo unes fotos de l'assaig d'avui amb el Carles, la Magalí i el Jordi.

problemes a la vista

Encara no ho he explicat a ningú, però sembla que hi haurà certs problemes al Capitol, amb el fet de compartir escenari. Com que el teatre està com el país, és a dir, fatal, les sales han de buscar maneres de rendibilitzar-se, i una d'elles, és fent dos espectacles diferents en el mateix espai. Nosaltres compartirem la sala 2 del Capitol amb el Claret Clown, el Monti i el Jordi Martínez. És un plaer enorme, perquè són tres dels mmillors pallassos d'aquest país, però això comportarà problemes d'infraestructura. Sembla ser que porten une escenografia amb una pista de fusta al terra, rodona, força gran, i una porta, que tampoc és petita. Aquests dos elements no es podran posar i treure de l'escenari cada dia, i per tantm, nosaltres haurem de fer els passes, amb això en escena. Hi ha maneres de fer desaparèixer elements, tapant-los amb cortines... però el que més em preocupa és la pista del terra, perquè ens desequilibrarà els mobles. El sofà que posarem, el més problable és que una part del mateix quedi a sobre de la pista, i l'altra a fora, i llavors balli. El mateix passarà amb la taula i les cadires... i la porta que posen, queda al mig de l'escenari, i per tapar-la, pot ser que haguem de modificar les entrades i sortides de l'obra. En fi, una merda, que ja veurem com solucionarem. Quan el Jordi ho sàpiga, ja es poasrà nerviós...

Per cert, quina agradable sorpresa l'Àlex, tu! Jo que em pensava que li costaria la hòstia agafar el personatge i fer-lo amb naturalitat, i l'ha clavat a la primera! Està fantàstic. Sabíem que el podia treure bé, però no ens pensàvem que tant, i tan aviat! Genial, el felicito.

I la Marialba... quina Carme més repel·lent que fa la tia... Bé, bé, estan aconseguint entre els dos, reflexar exactament el que volíem el Jordi i jo quan vam començar a idear l'espectacle. Sabíem que tots dos tindríen una importància notable en l'espectacle, perquè fan de contrapunt de al parella protagonista, però èstan a un nivell brtal. Són dos secundaris de luxe, sens dubte!

Divendres em vaig reunir amb l'Elena i la Marina, i em van donar un parell de bones idees que ajudaran molt. l'escenografia serà tota blanca. Això ho teníem clar, tot i que em van advertir del problema que pot comportar la il·luminació. Si posem molts llums de colors, pintaran el mobiliari. I per altra banda, el blanc també escup molt la llum. Aquests dos són els inconvenients que podem tenir. Però creiem que quedarà xulo, i donarà el toc de realisme que necessitem per crear un pis, però amb el punt de simbolisme que ens cal, ja que noposarem parets, ni els mobles grossos amb tele, llibres, decoració... que hi ha a totes les cases. Crec que estarà bé.

Primera setmana!!

Ei, primera setmana!! Com passa el temps eh! "És com quan tens canalla, ja ho crec..." Com diria la Carme (un dels personatges de l’obra).

Primera setmana!! Cinc dies de feina, sobretot per la Magalí i en Carles, ja que ells interpreten els personatges protagonistes de l’obra (Eva i Enric), i com a tals tenen més responsabilitat i més assajos, es clar. Però som una companyia i ara tots som imprescindibles. És molt important l’aportació de la MªAlba i l'Àlex, que per cert, m’han sorprès molt positivament, sobretot l'Àlex, que és el que menys coneixia de tots.

Ja hem mogut les cinc primeres escenes! Els actors segueixen perfectament les meves indicacions. Venen als assajos amb el text treballat, els veus amb il·lusió i molta predisposició, proposen, aporten petits matisos al personatge... Són molt professionals i a més formen un equip humà fantàstic. Ja sé que això només fa que començar, però per ser els primers dies anem molt bé. Avui hem fet el primer mini passe, l’escena 1 i 2, els primers 10 minuts de l’obra. Just abans de començar, han aparegut en Carles Claret, i l'Agustí amb el seu fill Quim, i s’han quedat a veure el mini passe. Això crec que ha motivat els actors, els ha agafat per sorpresa. El mini passe ha anat molt bé, sobretot l’escena 2 (el primer sopar), on estan tots quatre a escena. Hem rigut.

Comencem a gaudir petits moments, però encara queda mooolta feina. L’escena 1 per exemple, té més feina de la que em pensava, li falta ritme, la trobo llarga... O l’escena 5, ara sí , he vist més clar que hem de canviar el plantejament de l'inici... Com he dit, això només fa que començar. Ei, molt important, si més no per a mi, anem amb el calendari previst.

Ara a descansar i a intentar desconnectar de l’obra una estona.

Jordi del Rio

Per fi!!

Per fi hem començat els assajos, ja que aquesta obra la teníem d'haver estrenat el mes de març passat, però per problemes de calendari, i d'altres amb un dels actors, no va poder ser. Va us diré qui és, comença per la lletra c de Carles, no puc donar més pistes... Je, je,je.

De fet, bromes a banda, a mi personalment m'ha anat molt bé aquest període. Vaig guardar l'obra en un calaix durant un temps i quan vaig tornar a obrir el calaix per preparar (per fi) els assajos, la mateixa obra havia madurat, havia crescut i la tenia molt més clara que uns mesos abans. No sé, potser és la màgia del teatre. Bé, ara sí! Senyores i senyors, agafeu-vos bé que comença el viatge. Engega una nova producció!!

Anem per feina! 1ª PART. Hem començat a assajar per la primera escena, quina idea més bona!... Je, je, je. La meva intenció és passar i moure tota l'obra, durant les dues o tres properes setmanes, màxim. Per a mi és molt important. Veuré on poden sorgir els problemes, què funciona, com reaccionen els actors, el ritme, on s'ha de treballar més i amb qui. Pels actors, i en sóc conscient, és un trasbals, encara estan aterrant, saber-se el text, moviments escènics, nous gags proposats, intencions, estats emocionals dels personatges... Masses coses per assimilar, però forma part del procés, si tot va bé, que anirà molt bé, totes les pors, inseguretats o frustracions, es transformaran i acabarem gaudint d'aquesta feina tan meravellosa i alhora tan insegura. Bé ja us aniré informant de com van els assajos, del dia a dia i com ho veig, sense enrotllar-me tant!

Jordi del Rio

ui! ui! ui!

ui!ui!ui! demà el meu primer assaig! buf! quins nervis i alhora quines ganes de començar a "xafar escenari"(bé, em sembla que demà xafarem aula, però pel cas és el mateix, és un dir) i construir l'espectacle amb els companys! és que, definitivament, la part solitària de memorització de text és la que menys m'agrada... i ja sé que s'ha de fer, evidentment, però és una fase que trobo tan poc creativa i se'm fa tan avorrida... una altra cosa és anar fent el treball de taula, anar construint personatge... però amb la memorització pura i dura se'm fan les estones eternes!
a veure com anirà la primera trobada a escena de tots quatre, amb la xarxa de seguretat del jordi... perquè si bé és cert que ens hem anat trobant en reunions i via electrònica, serà la primera vegada que ens trobarem per "assajar"... i també serà la primera vegada que treballaré amb tots ells fent "teatre": amb el carles havìem coincidit en un curset i també gravant un curt, amb l'àlex quan em va ajudar a trobar l'accent cubà per a un personatge amb les mite-les, amb el jordi ens hem anat veient en les trobades prèvies, però amb la magalí no hem coincidit mai encara, serà la primera vegada que ens veurem les cares (tot i que em consta que és molt guapa!)! em sembla que m'estic enrotllant... o és una excusa per no sentir-me culpable per no estar memoritzant text...bé... em sembla que se m'ha acabat l'esbarjo! val més que me'n torni a estudiar el paper que sinó igual demà serà el primer i l'últim dia! intentarem començar amb bon peu! ui!ui!ui!
m.alba

primers assajos

Ahir vam fer el primer assaig amb el Carles i la Magalí. El Jordi va fer primer una xerrada amb la Magalí, tenint en compte que el dia que es va fer la lectura i es va parlar dels personatges i les relacions entre ells, no hi poder ser per l'accident que va tenir amb la moto. Però el cert és que ella ho tenia tot força clar. És una professional de l'alçada d'un campanar, i havia fet molta feina prèvia.

El Carles, com sempre, ja ha començat a desbordar comicitat, i al costat del Jordi, que de cada dues paralues que diu, tres són per afegir un gag, la cosa comença a pintar bé des del primer dia.

Comencem a tenir clara la idea de l'escenografia, amb mobles moderns i de color blanc, tot i que fins divendres no ens veurem amb la Marina i l'Elena, que ens donaran un cop de mà amb aquest tema. Només pateixo per Carles (Gilabert), que no comenci a dir que és cutre, com la d'Entre pocs i massa... Ja ens està advertint amb el vestuari des de fa dies... Que té raó, però és clar, no sabem exactament què és per ell que no sigui cutre...

En fi, demà, per primera vegada es trobaran els quatre actors per treballar. La veritat és que la Magalí i la Marialba ni es coneixen encara. En fi, que ja tinc ganes de veure'ls compartint escena.