el dire està content!

com aquell que no vol la cosa, ja portem dues setmanes d'assaig... si bé és cert que el ritme d'assajos no és el mateix per a tots... la magalí i el carles tenen més dies d'assaig perquè, sent els protagonistes, evidentment tenen molta més feina, més escenes, més text... i l'àlex i jo, com a secundaris que som , doncs no en tenim tanta i per tant podem saltar-nos-en algun... sobretot ara al començament que tot just muntem les escenes... més endavant, quan ja anem fent passes de tota l'obra, ja hi haurem de ser sempre tots... i el que sempre està allà, arribant el primer i marxant l'últim, amb ulls per a tots, és el nostre dire, el jordi! aquesta setmana d'assajos ha sigut més curta perquè el jordi tenia bolo a itàlia... vam assajar fins dimecres a última hora i dijous a primeríssima ja havia de ser a l'aeroport amb les maletes que encara no havia fet però... estava content! ens ho va dir! i ens va fer un petó a cadascú de propina! va suar la cansalada (però no ho dic com a recurs literari sinó que és literal) fent de tots els personatges, donant-nos directrius, fent totes les mímiques possibles i impossibles, llibreteta amunt, llibreteta avall, tot anotat, tot explicat... va quedar exhaust... però després vam fer un mini passe del començament de l'obra que tenim treballats fins ara, i va estar content! ens ho va dir! i ens va fer un petó a cadascú de propina! va ser un moment molt màgic i tendre... llàstima que l'agustí, que havia vingut a treure el cap i donar ànims des de la seva entranyable discreció, s'ho va perdre... i no va tenir petó! i no va poder posar-se content (que també ja li toca, pobre, perquè és qui s'ha de menjar tots els marrons de producció, juntament amb el carles, el claret eh, el gilabert és el prota i ja en té prou amb fer d'actor) però segur que algun altre dia també ens sortirà bé i hi tornarà a haver repartiment de petons i a veure si els en toca algun... i també segur que hi haurà algun dia que ens tocarà alguna bronqueta... segur... però de moment aquell moment "companyia" ja no ens el treu ningu i no l'oblidarem: "el dire està content!""el dire està content!" i cap a itàlia falta gent!
i jo me'n vaig a repassar text perquè, continuo en la meva línia... el text és la meva espasa de Damocles... i em fa una ràbia! quin rotllo que he fotut! prou! me'n vaig a estudiar!
m.alba