tenim final!

L'altre dia ens vam asseure amb el Jordi a parlar de l'última escena. Teníem molt clar des del principi com havien d'acabar els personatges, quina era l'evolució patida durant l'espectacle, i a on anaven a parar. Però ens costava trobar la manera d'explicar-ho. No vull explicar on passava la primera opció que teníem, perquè desvetllaria el final, però sí que puc dir que hi havia un canvi de localització, i no apareixia el personatge de l'Eva. Després havia fet un altre final, amb el que ens estalviàvem el canvi de localització, i hi apareixia l'Eva. Al Jordi i a mi ens agradava més aquesta segona opció per diferents motius: Per una banda, crèiem que era important acabar amb els quatre actors al'escenari, i per l'altre, a nivell de producció i de simplicitat tècnica, era molt millor. Però el Carles Gilabert i la Magalí, tenien dubtes de que aquesta fos l'opció correcte. Creuen que amb aquesta opció, l'obra acaba obrint una altra porta, de manera que no queda tancada. I el Jordi opinava que hi havia uns inconvenients d'atrezzo i d'efectes sonors, que no ajudaven. La meva opinió era que aquests inconvenients eren qüestió de treballar-los, i que no s'obre cap porta, si no que veus l'evolució que han patit els personatges, i com és la seva vida d'ara endavant. Finalment, després de parlar-ne, hem decidit que aquesta segona opció, és la que tanca millor l'obra, i els petits inconvenients són solucionables. Hem retallat una mica el text per evitar unes entrades i sortides que al Jordi li feien por, i ho hem tancat com podreu veure a l'escenari. Esperem haver-ho encertat.

Pel que fa els actors, com ja expliquen el Jordi i el Carles, estan començant a agafar un to fantàstic. El Carles amb la seva comicitat habitual, la Magalí amb la seva elegància, la Marialba sublim, i l'Àlex fantàstic amb un personatge que li feia molta por, i que per sorpresa de tots, l'ha agafat amb una facilitat increïble, i està genial. Tot i això, la setmana passada hi va haver un dels intèrprets que es va atabalar una mica. No diré qui va ser, perquè considdero que ja ho explicarà si li ve de gust, però es va sentir que li costava agafar el ritme de la resta, i li resultava molt difícil una escena que ha d'anar molt picada, amb molts moviments mentre va parlant, i no li resultava gens fàcil. Per sort, després d'una estonaparlant amb el Jordi, es va relaxar, i l'ha anat treballant i agafant. Repeteixo que si us ho vol explicar ell, ja aprofundirà més.

Dimarts anem a buscar escenografia. Teníem pensat un sofà que estava molt bé per foto, però vist en viu és una merda, i hem de buscar una alternativa. Passa una mica el mateix amb la taula, tot i que no és tant greu. Aprofitarme una mica també per començar a mirar el vestuari amb el Jordi i el Carles, i dimecres tenim reunió d'atrezzo. Sembla mentida, però hi ha una pila de cosetes que necessitem. Divendres 25 tenim sessió de fotos per la publicitat, que ja tenim el cartell clar, de fet ja està dissenyat pel Carles, i ara només falta aplicar-li la foto.

En fi, que mica enmica, però tot va agafant forma.

Agustí.