el nostre dire és incombustible! ens consta que pren vitamines, reforçants... però ell continua al peu del canó, capejant tots els entrebans i afers sobrevinguts i... content... sempre content!
ja portem dos passis sencers de l'obra i demà serà el tercer o sigui que segur que a la tercera va la vençuda i demà SERÀ RODÓ... els altres dos, per vist que els hem encarat així, a "la brava", tampoc han anat pas del tot malament, ni molt menys! però hi ha hagut canvis de vestuari d'última hora, moltes cosetes d'attrezo que ens ha anat obsequiant el carles claret, veus en off que avui ha tirat el carles per primera vegada, canvis d'escena a ritme real i a les fosques (bé, amb els llumets blaus que... poca cosa, la veritat...), però demà HO CLAVAREM! tot i que ara mateix me'n vaig aviat a dormir perquè porto una congestió a sobre (sobretot per culpa dels ditxosos aires acondicionats) que he de descansar si demà vull estar a l'alçada (que, per cert, déu-n'hi-do dels talons que porta la carme...) cal que em recuperi una mica... i res, que me'n vaig a repassar les quatre notes del dire, un respasset del text i cap a fer nones! a veure si demà el dire se'n va de cap de setmana d'actors ben content!
ah! per cert, agustí! t'has tornat a perdre la segona tanda de petons... ja en van dos! ah ah ah, tu ves fent vacances...
m.alba
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Bona gent, prosperem! Encara no està en el seu punt òptim, però de mica en mica va creixent. El temps, com un jutge implacable, se'ns tira a sobre sense contemplacions, però no ens arronsarem pas. El repte és excitant, i encara més quan tens clar que entre mans hi ha un projecte amb cara i ulls. I mira que hi ha dies que has de fer el cor fort, perquè voldries tenir la capacitat que amb un cop de dits estigués tot ben parit a la primera. Després t'adones que en teatre és cada dia que puges a l'escenari que has de fer viva la funció, fer-la nova a aquells nous ulls que la miren... Evidentment que parteixes d'uns mínims de qualitat, però el que has de fer cada dia és que allò que ofereixes al públic sigui autèntic, irrepetible... Això t'exigeix anar més enllà de la correcció, que et fa estar encotillat, que és avorrida, que no té cap mena d'interès. T'has d'arriscar! Us convido a provar-ho, si no ho heu fet mai. Salut i teatre!
ResponderEliminar