Tot i que aquests dies no hi ha assajos perquè els actors estan de vacances (uns amb més sort que els altres), la producció segueix endavant. Aquest matí hem anat abans que res, al banc, a veure en quina situació està el compte corrent, i demanava caritat el pobre. I és que la cultura, definitivament, és ruinosa. Hem de fer imprimir els cartells, els programes de mà i uns flyers publicitaris, i ahir vam estar demanant pressupostos amb el Carles. Sembla ser que la majoria de gent està de vacances, i no hem tingut gaire sort amb es respostes, però finalment, aquest matí hem pogut tancar cosetes amb l'únic que ens ha contestat, i un parell més de copisteries d'aquí Manresa.
L'altre dia vam estar mirant amb el Carles i el Jordi el vídeo de l'assaig que vam enregistrar l'últim dia, i... bé, està verdet, però se li veu la forma. S'han d'ajustar moltes cosetes tècniques encara. Hi ha punts en els que els actors tenen problemes de temps per canviar-se de vestuari, i vam estar buscant la manera de que els fos més fàcil, mirant de fer petites variacions en el text, que els permetés sortir d'escena una mica abans, o entrar un pèl més tard. O buscar posicions que els fossin més ràpides de trobar a les fosques, quan es mouen d'un lloc a l'altre, i el canvi és molt ràpid... en fi, truquets que ajudin a agilitzar-ho tot una mica.
A nivellinterpretatiu, tots tres vam convenir que el Carles encara ha de pujar un esgraonet. Està bé el tío, perquè ho fa bé i és "resultón", i de fet, el públic que va assistir a l'assaig, li va agradar, però els que el coneixem bé, i sabem el que pot donar, sabem que encara pot millorar, per estar fantàstic. I ho estarà, segur.
A l'Àlex, que en general està molt bé, li falta mantenir el personatge ens segons quins moments, que el perd. Quan aconsegueixi estar el 100% del temps que està a l'escenari, ficat en el personatge, estarà brutal. Ah, sí, i quan es trobi còmode amb les mans fora de les butxaques, ja serà rodó.
La Magalí està en el seu punt, pràcticament. L'assaig abans havia estat passada, massa apallassada, i després de les rectificacions del Jordi, va estar just on havia d'estar. Fabulosa. Només li falta acabar de trobar-se perfectament segura amb el text, no oblidem que és francesa i ha de fer un esforç enorme per aprendre's el paper, i ja serà la Magalí sensacional que vam conèixer a "Entre pocs i massa".
I sobre la Marialba, no tinc paraules. És tan bona, la tia! Té un personatje que qualsevol altra faria completament pla, i tothom entendria que el personatge no l'ajuda gens i no té més suc, però ella li ha tret punta d'una manera brutal, i ha creat una Carme espectacular. Està divertida quan hio ha d'estar,repel·lent quan fa falta, dura quan cal, irònica en els punts claus... la gent se n'enamorarà, no en tinc cap dubte. I a més, ens prepara una sorpresa per la versió castellana, que serà la bomba. Des de que ho vaig saber, que em moro de ganes de veure-la.
Per sort hem començat a parlar ja amb la companyia amb la que compartirem sala, i ens entendrem perfectament a l'hora de repartir els espais. Tindrem problemes cada dia per fer el canvi, perquè hi ha molt poc temps, però és el que tenim.
I la setmana que ve, en principi, el Jofre i l'Isaac ens entreguen la música definitiva. A veure què tal... tot i que no tinc cap dubta que serà clavada pel que volem. Sempre ho aconsegueixen.
En fi, que seguim treballant perquè us agradi a tots, a veure si ho aconseguim.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
L'espera s'està fent eterna,
ResponderEliminarsom-hi i amunt que ho esperem amb candeletes!