En pocs dies han passat moltes coses. Concretament des del divendres passat, que vam quedar per fer un assaig tècnic i, després d'un "petit" problema, vam veure'ns obligats a acomiadar el nostre tècnic. Només us diré, que era un paio que, sent tècnic de llums, no podia enfocar, perquè té vertigen, i no pot pujar a una escala. A més d'altres coses inacceptables. Per sort, vam recórrer al Nicolás, amb bones referències per part de la Magalí, i que és molt bon tècnic. A vegades les coses potser no passen perquè sí...
Per altra banda ja hem entrat al Capitol! I hi hem entrat de través. L'acoblament amb l'espectacle amb elq ue hem de compartir sala, ha estat mooooolt complicada. Hi havia coses amb les que havíem quedat, que no havien respectat, i hem hagut de batallar per mantenir els nostres drets... Hi ha hagut problemes per posar una cortina negre que ens permetés tapar el nostre atrezzo... però al final sembla que tot es va solucionant.
Ara falta que la gent compri entrades!
2 sept 2010
6 ago 2010
no estem del tot de vacances.
Tot i que aquests dies no hi ha assajos perquè els actors estan de vacances (uns amb més sort que els altres), la producció segueix endavant. Aquest matí hem anat abans que res, al banc, a veure en quina situació està el compte corrent, i demanava caritat el pobre. I és que la cultura, definitivament, és ruinosa. Hem de fer imprimir els cartells, els programes de mà i uns flyers publicitaris, i ahir vam estar demanant pressupostos amb el Carles. Sembla ser que la majoria de gent està de vacances, i no hem tingut gaire sort amb es respostes, però finalment, aquest matí hem pogut tancar cosetes amb l'únic que ens ha contestat, i un parell més de copisteries d'aquí Manresa.
L'altre dia vam estar mirant amb el Carles i el Jordi el vídeo de l'assaig que vam enregistrar l'últim dia, i... bé, està verdet, però se li veu la forma. S'han d'ajustar moltes cosetes tècniques encara. Hi ha punts en els que els actors tenen problemes de temps per canviar-se de vestuari, i vam estar buscant la manera de que els fos més fàcil, mirant de fer petites variacions en el text, que els permetés sortir d'escena una mica abans, o entrar un pèl més tard. O buscar posicions que els fossin més ràpides de trobar a les fosques, quan es mouen d'un lloc a l'altre, i el canvi és molt ràpid... en fi, truquets que ajudin a agilitzar-ho tot una mica.
A nivellinterpretatiu, tots tres vam convenir que el Carles encara ha de pujar un esgraonet. Està bé el tío, perquè ho fa bé i és "resultón", i de fet, el públic que va assistir a l'assaig, li va agradar, però els que el coneixem bé, i sabem el que pot donar, sabem que encara pot millorar, per estar fantàstic. I ho estarà, segur.
A l'Àlex, que en general està molt bé, li falta mantenir el personatge ens segons quins moments, que el perd. Quan aconsegueixi estar el 100% del temps que està a l'escenari, ficat en el personatge, estarà brutal. Ah, sí, i quan es trobi còmode amb les mans fora de les butxaques, ja serà rodó.
La Magalí està en el seu punt, pràcticament. L'assaig abans havia estat passada, massa apallassada, i després de les rectificacions del Jordi, va estar just on havia d'estar. Fabulosa. Només li falta acabar de trobar-se perfectament segura amb el text, no oblidem que és francesa i ha de fer un esforç enorme per aprendre's el paper, i ja serà la Magalí sensacional que vam conèixer a "Entre pocs i massa".
I sobre la Marialba, no tinc paraules. És tan bona, la tia! Té un personatje que qualsevol altra faria completament pla, i tothom entendria que el personatge no l'ajuda gens i no té més suc, però ella li ha tret punta d'una manera brutal, i ha creat una Carme espectacular. Està divertida quan hio ha d'estar,repel·lent quan fa falta, dura quan cal, irònica en els punts claus... la gent se n'enamorarà, no en tinc cap dubte. I a més, ens prepara una sorpresa per la versió castellana, que serà la bomba. Des de que ho vaig saber, que em moro de ganes de veure-la.
Per sort hem començat a parlar ja amb la companyia amb la que compartirem sala, i ens entendrem perfectament a l'hora de repartir els espais. Tindrem problemes cada dia per fer el canvi, perquè hi ha molt poc temps, però és el que tenim.
I la setmana que ve, en principi, el Jofre i l'Isaac ens entreguen la música definitiva. A veure què tal... tot i que no tinc cap dubta que serà clavada pel que volem. Sempre ho aconsegueixen.
En fi, que seguim treballant perquè us agradi a tots, a veure si ho aconseguim.
L'altre dia vam estar mirant amb el Carles i el Jordi el vídeo de l'assaig que vam enregistrar l'últim dia, i... bé, està verdet, però se li veu la forma. S'han d'ajustar moltes cosetes tècniques encara. Hi ha punts en els que els actors tenen problemes de temps per canviar-se de vestuari, i vam estar buscant la manera de que els fos més fàcil, mirant de fer petites variacions en el text, que els permetés sortir d'escena una mica abans, o entrar un pèl més tard. O buscar posicions que els fossin més ràpides de trobar a les fosques, quan es mouen d'un lloc a l'altre, i el canvi és molt ràpid... en fi, truquets que ajudin a agilitzar-ho tot una mica.
A nivellinterpretatiu, tots tres vam convenir que el Carles encara ha de pujar un esgraonet. Està bé el tío, perquè ho fa bé i és "resultón", i de fet, el públic que va assistir a l'assaig, li va agradar, però els que el coneixem bé, i sabem el que pot donar, sabem que encara pot millorar, per estar fantàstic. I ho estarà, segur.
A l'Àlex, que en general està molt bé, li falta mantenir el personatge ens segons quins moments, que el perd. Quan aconsegueixi estar el 100% del temps que està a l'escenari, ficat en el personatge, estarà brutal. Ah, sí, i quan es trobi còmode amb les mans fora de les butxaques, ja serà rodó.
La Magalí està en el seu punt, pràcticament. L'assaig abans havia estat passada, massa apallassada, i després de les rectificacions del Jordi, va estar just on havia d'estar. Fabulosa. Només li falta acabar de trobar-se perfectament segura amb el text, no oblidem que és francesa i ha de fer un esforç enorme per aprendre's el paper, i ja serà la Magalí sensacional que vam conèixer a "Entre pocs i massa".
I sobre la Marialba, no tinc paraules. És tan bona, la tia! Té un personatje que qualsevol altra faria completament pla, i tothom entendria que el personatge no l'ajuda gens i no té més suc, però ella li ha tret punta d'una manera brutal, i ha creat una Carme espectacular. Està divertida quan hio ha d'estar,repel·lent quan fa falta, dura quan cal, irònica en els punts claus... la gent se n'enamorarà, no en tinc cap dubte. I a més, ens prepara una sorpresa per la versió castellana, que serà la bomba. Des de que ho vaig saber, que em moro de ganes de veure-la.
Per sort hem començat a parlar ja amb la companyia amb la que compartirem sala, i ens entendrem perfectament a l'hora de repartir els espais. Tindrem problemes cada dia per fer el canvi, perquè hi ha molt poc temps, però és el que tenim.
I la setmana que ve, en principi, el Jofre i l'Isaac ens entreguen la música definitiva. A veure què tal... tot i que no tinc cap dubta que serà clavada pel que volem. Sempre ho aconsegueixen.
En fi, que seguim treballant perquè us agradi a tots, a veure si ho aconseguim.
30 jul 2010
24 jul 2010
23 jul 2010
VACANCES
Ei família! Ara feia dies que no comentava res. La veritat és que he anat molt enfeinat i atabalat. He estat tibant del carro, que és el que em toca, un carro que anava molt carregat de “cosetes” per solucionar... Vestuaris que no funcionaven, canvis d’escenes llarguíssims, canvis de vestuaris quasi impossibles, muntatge i disseny de llums, afegir els detalls escenogràfics que queden molt xulos, la música de l’espectacle (per cert, la primera entrega que ens han fet en Jofre i l’Isaac ens ha agradat molt, sou uns cracs), la incorporació del tècnic, en Carlos, a l’equip, polir la interpretació, pujar el to de comèdia... Bé, tot això i més, amb un calendari molt ajustat pel que fa al dies d’assaig, ja que els actors, (la Magalí i en Carles concretament), ho combinaven amb altres feines, (la feina és la feina), hi han hagut setmanes que només hem treballat un o dos dies. Però tot s’acaba solucionant. És així, també forma part del procés.
Avui hem fet un passe, el primer amb públic, han vingut uns bons amics i, tot i que encara s’han de treballar moltes coses com: intencions, el ritme, respirar l’obra, ajustos tècnics, perfilar la il•luminació... El resultat del passe és força positiu, els ha agradat, i encara no està acabada! Molt bé! Ja gairebé ho tenim!
Avui hem fet un passe, el primer amb públic, han vingut uns bons amics i, tot i que encara s’han de treballar moltes coses com: intencions, el ritme, respirar l’obra, ajustos tècnics, perfilar la il•luminació... El resultat del passe és força positiu, els ha agradat, i encara no està acabada! Molt bé! Ja gairebé ho tenim!
Els assajos s’aturen per vacances. Hem de carregar les piles, encara que la producció no s’atura, farem uns dies de vacances, per descomptat. Però encara, com he dit, hi ha temes per acabar i solucionar. Ens trobarem en Carles Claret, l’Agustí i jo, per fer treball de taula, (amb calma), visionant la gravació del passe d’avui. Tot quedarà ben ajustat per a finals d’agost, que és quan reprendrem els assajos. I directes cap a la sala 2 del Capitol.
Ara si, de vacances! Gràcies a tots els que esteu implicats en aquest projecte, sense la vostra professionalitat i generositat, no hagués estat possible, pel dies d’assajos que hem fet, arribar al dia d’avui, fent un bon passe amb cara i ulls, i amb públic! Us estic molt agraït. El dire continua content! Bones vacances!
Ei, però estem en contacte, eh! L’espectacle continua.
Jordi del Rio
Ara si, de vacances! Gràcies a tots els que esteu implicats en aquest projecte, sense la vostra professionalitat i generositat, no hagués estat possible, pel dies d’assajos que hem fet, arribar al dia d’avui, fent un bon passe amb cara i ulls, i amb públic! Us estic molt agraït. El dire continua content! Bones vacances!
Ei, però estem en contacte, eh! L’espectacle continua.
Jordi del Rio
21 jul 2010
Primeres imatges del actors en acció.
Fotografies de l'Alfons Teruel (gràcies :)!) en el passi del dimarts 20 de juliol al Teatre Conservatori.
20 jul 2010
El dors del programa de mà (és provisional)
Hola:
Després d'un passi que comportarà algunes refelxions sobre la interpretació, la il·luminació i algunes solucions tècnicques, aquest matí també hem aprofitat per enregistrar l'obra en vídeo i treballar sobre la còpia durant l'aturada d'agost i fer algunes fotografies. L'Alfons Teruel, un bon col·lega de diversos projectes, s'hi ha prestat sense cap problema. Una de les instantànies era per incorporar al programa de mà que ja està força avançat. Us en penjo una versió provisional...
A revreure!
Carles
Després d'un passi que comportarà algunes refelxions sobre la interpretació, la il·luminació i algunes solucions tècnicques, aquest matí també hem aprofitat per enregistrar l'obra en vídeo i treballar sobre la còpia durant l'aturada d'agost i fer algunes fotografies. L'Alfons Teruel, un bon col·lega de diversos projectes, s'hi ha prestat sense cap problema. Una de les instantànies era per incorporar al programa de mà que ja està força avançat. Us en penjo una versió provisional...
A revreure!
Carles
primer passe amb cara i ulls.
Avui hem fet un passe de tota l'obra, en el que, més o menys, ho teníem tot. Vestuari, atrezzo, llums, so... i podríem dir que la valoració és positiva. El Jordi té raó en una cosa, li faria falta una setmana més d'assajos, però no és preocupant, si tothom és positiu. Personalment, crec que hi ha certs moments, en la primera meitat de l'espectacle, en els que la Magalí està un pèl massa istriònica. Però són detalls de cares i algun moviment, molt fàcils d'arreglar. Per altra banda tenim una escena visual que fa molt poc que està muntada, perquè necessitàvem la música, que s'ha de treballar força, perquè no queda ben explicat el que es vol reflexar, però és qüestió d'una horeta d'assaig. Al marge de que s'hagi de quadrar bé els canvis, que és normal. També crec que hem de treballar un pèl més la il·luminació, sent més exigents i acurats, intentant trobar detalls i matisos que la millorin una mica. Però per això tenim aquests passes, per veure i treballar aquestes coses. Llavors hi ha cosetes de so que hem d'arreglar, com volums, alguna cosa de muntatge... en fi, detallets que hem de pulir, i que no tindrem temps de fer-ho aquesta setmana, però segur que al Setembre, la setmana que tenim abans de començar les funcions al Capitol, quedaran ben ajustades.
Diria que he deixat al Jordi preocupat avui, perquè li he dit que trobava a la Magalí un pèl massa pujada de to, ja que se'n sent responsable, perquè és ell qui li ha demanat que ho fes així. Però potser és el meu parer el que està equivocat i davant del públic funcionarà millor així que més continguda. Tambe diria que s'ha atabalat amb el que li he dit de la il·luminació, però crec que és necessari millorar-la, i és normal que s'hagi de fer retocs.
El Carles, aquesta tarda, ha fet una proposta per espurgar dues escenes del guió, que ja estan al final de l'obra, i que sembla que relenteixen una mica el ritme. M'ha semblat que tenia raó, i jo encara l'he retallat més.
A nivell interpretatiu, al marge de que consideri que la Magalí hauria de rebaixar-se una mica, estan prou bé. Él Carles és una mica el contrari, en alguns moments, potser ha de pujar una mica el to de comèdia, res, moments puntuals. L'Àlex també té moments puntuals en els que perd el personatje (res important, matisos molt concrets), però tots tres trobaran el punt aviat i facilment. I la Marialbe té el punt trobat i clavat en tot moment. De fet, ja podria estrenar demà mateix.
La part tècnica, com és normal a aquestes alçades, en què s'acaba d'incorporar, ha de quadrar millor els llums i les músiques, però tot i així, ha estat a l'alçada del que s'ha de demanar en el punt que estem.
Ha vingut l'Alfons a fer fotos que penjarem, i hem gravat el passe perquè es puguin veure durant l'Agost i recordin moviments, intencions... En fi, que encarem la recta final abans de les vacances, per tornar a tope al setembre!
Agustí
Diria que he deixat al Jordi preocupat avui, perquè li he dit que trobava a la Magalí un pèl massa pujada de to, ja que se'n sent responsable, perquè és ell qui li ha demanat que ho fes així. Però potser és el meu parer el que està equivocat i davant del públic funcionarà millor així que més continguda. Tambe diria que s'ha atabalat amb el que li he dit de la il·luminació, però crec que és necessari millorar-la, i és normal que s'hagi de fer retocs.
El Carles, aquesta tarda, ha fet una proposta per espurgar dues escenes del guió, que ja estan al final de l'obra, i que sembla que relenteixen una mica el ritme. M'ha semblat que tenia raó, i jo encara l'he retallat més.
A nivell interpretatiu, al marge de que consideri que la Magalí hauria de rebaixar-se una mica, estan prou bé. Él Carles és una mica el contrari, en alguns moments, potser ha de pujar una mica el to de comèdia, res, moments puntuals. L'Àlex també té moments puntuals en els que perd el personatje (res important, matisos molt concrets), però tots tres trobaran el punt aviat i facilment. I la Marialbe té el punt trobat i clavat en tot moment. De fet, ja podria estrenar demà mateix.
La part tècnica, com és normal a aquestes alçades, en què s'acaba d'incorporar, ha de quadrar millor els llums i les músiques, però tot i així, ha estat a l'alçada del que s'ha de demanar en el punt que estem.
Ha vingut l'Alfons a fer fotos que penjarem, i hem gravat el passe perquè es puguin veure durant l'Agost i recordin moviments, intencions... En fi, que encarem la recta final abans de les vacances, per tornar a tope al setembre!
Agustí
18 jul 2010
Cartell reestilitzat i bilingüe
Durant aquest cap de setmana he estat treballant amb una reestilització del cartell, sobretot en base als retocs que em va suggerir l'Alfons Teruel (el fotògraf), així com la creació de la versió castellana, el programa de mà i la traducció d'alguns documents de premsa i promoció. Deixo penjats els dos cartells en versió bilingüe.
17 jul 2010
ja sóc aquí.
Les vacances s'han acabat, una merda per una banda, però il·lusió per una altra, perquè m'encanta aquest projecte, i tinc ganes de respirar-lo altra vegada. Com ja s'ha comentat per aquí, durant aquestes dues setmanes que no hi he sigut, s'ha solucionat el tema del tècnic, i ara tenim el Carlos, un sevillà que ens farà una bona feina. El Carles ha estat treballant bé amb l'atrezzo, i ja ho tenim tot, o gairebé. El vestuari també ja està complert, i la música d'una escena que corria pressa, també ja la tenim! La fan el Jofre Bardagí i l'Isaac Casas, i és tot a capel·la! Era important perquè l'escena és sense text, i la música havia de marcar els tempos. Aquesta setmana tenim passes de l'obra sencera, esperant deixar-la al màxim de llesta per fer l'aturada de l'Agost, i fer l'esprint final al Setembre. I em moero de ganes de veure l'evolució que han fet els actors aquests dies. De fet, hi ha escenes que encara no les he ni vist muntades, i n'hi ha una que em fa especial gràcia.
13 jul 2010
el dire encara està content!
el nostre dire és incombustible! ens consta que pren vitamines, reforçants... però ell continua al peu del canó, capejant tots els entrebans i afers sobrevinguts i... content... sempre content!
ja portem dos passis sencers de l'obra i demà serà el tercer o sigui que segur que a la tercera va la vençuda i demà SERÀ RODÓ... els altres dos, per vist que els hem encarat així, a "la brava", tampoc han anat pas del tot malament, ni molt menys! però hi ha hagut canvis de vestuari d'última hora, moltes cosetes d'attrezo que ens ha anat obsequiant el carles claret, veus en off que avui ha tirat el carles per primera vegada, canvis d'escena a ritme real i a les fosques (bé, amb els llumets blaus que... poca cosa, la veritat...), però demà HO CLAVAREM! tot i que ara mateix me'n vaig aviat a dormir perquè porto una congestió a sobre (sobretot per culpa dels ditxosos aires acondicionats) que he de descansar si demà vull estar a l'alçada (que, per cert, déu-n'hi-do dels talons que porta la carme...) cal que em recuperi una mica... i res, que me'n vaig a repassar les quatre notes del dire, un respasset del text i cap a fer nones! a veure si demà el dire se'n va de cap de setmana d'actors ben content!
ah! per cert, agustí! t'has tornat a perdre la segona tanda de petons... ja en van dos! ah ah ah, tu ves fent vacances...
m.alba
ja portem dos passis sencers de l'obra i demà serà el tercer o sigui que segur que a la tercera va la vençuda i demà SERÀ RODÓ... els altres dos, per vist que els hem encarat així, a "la brava", tampoc han anat pas del tot malament, ni molt menys! però hi ha hagut canvis de vestuari d'última hora, moltes cosetes d'attrezo que ens ha anat obsequiant el carles claret, veus en off que avui ha tirat el carles per primera vegada, canvis d'escena a ritme real i a les fosques (bé, amb els llumets blaus que... poca cosa, la veritat...), però demà HO CLAVAREM! tot i que ara mateix me'n vaig aviat a dormir perquè porto una congestió a sobre (sobretot per culpa dels ditxosos aires acondicionats) que he de descansar si demà vull estar a l'alçada (que, per cert, déu-n'hi-do dels talons que porta la carme...) cal que em recuperi una mica... i res, que me'n vaig a repassar les quatre notes del dire, un respasset del text i cap a fer nones! a veure si demà el dire se'n va de cap de setmana d'actors ben content!
ah! per cert, agustí! t'has tornat a perdre la segona tanda de petons... ja en van dos! ah ah ah, tu ves fent vacances...
m.alba
12 jul 2010
Assajos de juliol al Conservatori
Hola:
Com que ningú no s'anima, us passo algunes fotos de la prèvia i el post assaig d'avui a la tarda. L'obra va agafant color amb l'escenografia, l'atrezzo i el vestuari que estem acabant de definir. Fins dimecres, passi diari i dijous i divendres primer contacte del tècnic que hem "fitxat" amb el director i les necessitats del muntatge. De moment, avui hem rebut la visita de l'Ernest Ros que ens ajudarà en el disseny de llums i farà de cicerone al nostre tècnic.
Carles Claret
30 jun 2010
La premsa local es fa ressò de l'estrena
Després de la roda de premsa d'ahir, ahir i avui ja hi ha informacions referides a l'espectacle.
Llegeix-la
Llegeix-la
Llegeix-la
Llegeix-la
29 jun 2010
27 jun 2010
tenim algunes cosetes, i algun problema!
Dimarts vam anar a comprar l'escenografia amb el Carles i el Jordi. Ens va costar decidir-nos pels sofàs, i al final vam canviar una mica la idea inicial que teníem. Pensàvem posar un sofà i un silló, però no trovàvem els que lligaven, i si o feien eren caríssims. I al final vam comprar dos sofàs iguals, cosa que ara canvia una mica els moviments que havia pensat el Jordi per algunes escenes.
Divendres vam fer la sessió de fotos pel cartell. Us en penjo alguna. Encara no hem decidit quina posarem al póster, potser no serà cap d'aquestes, però anirà per aquí la cosa. Per cert, el nen, es diu Martí i és el meu fill.
Ara estem valorant si comencem a assajar de seguida amb l'escenografia de veritat, o seguim amb succedanis. Des de producció ens fa por començar a utilitzar els sofàs, perquè són completament blancs i voldríem mantenir-los ben guardats fins que comencin els assajos generals. Però el Jordi insisteix en que vol començar a veure com queda tot, les mides que fa per acostumar-s'hi amb moviments... Demà ho acabarem de discutir.
I el problema que tenim fa referència al tècnic. Comptàvem amb una noia, però sembla ser que serà impossible per calendari, i ara hem de buscar algú altre que s'avingui a les condicions econòmiques sobretot, que i tancar-ho sigui solvent i bona persona, i tot això per la tercera setmana de Juliol, que comencem els assajos generals. Si a això hi afegim que de l'1 al 15 de Juliol sóc fora de vacances, i no podré dedicar-m'hi, tenim un problema. Quan el Jordi llegeixi això, ja patirà...
Dimarts al migdia fem la roda de premsa de presentació del projecte, i del conveni signat amb Manresana d'equipaments escènics. A veure si venen mitjans a escoltar-nos.
En fi, tot ho anirem fent.
Agustí
21 jun 2010
el dire continua content!
segons el dire ja hem acabat la primera part i ell continua content! això anima a qualsevol! és tot un luxe tenir un dire tan positiu! de fet la cosa va sobre calendari... que en aquesta obra el calendari és molt important! ja hem acabat la primera part, la part de muntar-ho tot de zero, la part d'intentar quadrar-ho tot, la part més feixuga de fer el primer esborrany de tot plegat, la part d'intentar tenir-ho tot sabent que no tens res... però ara ja encetem la segona part! visca! aquesta, per a mi, és una part molt més satisfactòria, perquè si bé és cert que és quan s'ha d'anar perfilant tot plegat i sé que hi haurà moments d'aquells que t'encalles o que no saps ben bé per on tirar, i que aquell matís que et demanen no surt i no saps d'on treure'l... però l'esquelet ja està fet i és qüestió d'anar-lo vestint, d'anar provant, d'anar jugant però amb una base que ja comença a consolidar-se... i sobretot, que JA EM SÉ EL PAPER! que ja vaig dir que per a mi és una part que em crea molta inseguretat, perquè no memoritzo ràpid i tot i que a casa em sembla que m'ho sé, quan ho moc m'adono que he d'estar molt pendent i si la cago m'emprenyo i segur que la torno a cagar! em costa tenir-lo orgànic però ja està... ara ja sé que me'l sé! (que sempre puc tenir un lapsus, però és diferent) i demà l'àlex i jo ens estrenarem en la segona part! esperem que la cosa rutlli i que el dire continuï content! i res, que me'n vaig a repassar una mica el paper... per si de cas... que el proper dia vull poder tornar a dir "el dire continua content!"
m.alba
m.alba
20 jun 2010
tenim final!
L'altre dia ens vam asseure amb el Jordi a parlar de l'última escena. Teníem molt clar des del principi com havien d'acabar els personatges, quina era l'evolució patida durant l'espectacle, i a on anaven a parar. Però ens costava trobar la manera d'explicar-ho. No vull explicar on passava la primera opció que teníem, perquè desvetllaria el final, però sí que puc dir que hi havia un canvi de localització, i no apareixia el personatge de l'Eva. Després havia fet un altre final, amb el que ens estalviàvem el canvi de localització, i hi apareixia l'Eva. Al Jordi i a mi ens agradava més aquesta segona opció per diferents motius: Per una banda, crèiem que era important acabar amb els quatre actors al'escenari, i per l'altre, a nivell de producció i de simplicitat tècnica, era molt millor. Però el Carles Gilabert i la Magalí, tenien dubtes de que aquesta fos l'opció correcte. Creuen que amb aquesta opció, l'obra acaba obrint una altra porta, de manera que no queda tancada. I el Jordi opinava que hi havia uns inconvenients d'atrezzo i d'efectes sonors, que no ajudaven. La meva opinió era que aquests inconvenients eren qüestió de treballar-los, i que no s'obre cap porta, si no que veus l'evolució que han patit els personatges, i com és la seva vida d'ara endavant. Finalment, després de parlar-ne, hem decidit que aquesta segona opció, és la que tanca millor l'obra, i els petits inconvenients són solucionables. Hem retallat una mica el text per evitar unes entrades i sortides que al Jordi li feien por, i ho hem tancat com podreu veure a l'escenari. Esperem haver-ho encertat.
Pel que fa els actors, com ja expliquen el Jordi i el Carles, estan començant a agafar un to fantàstic. El Carles amb la seva comicitat habitual, la Magalí amb la seva elegància, la Marialba sublim, i l'Àlex fantàstic amb un personatge que li feia molta por, i que per sorpresa de tots, l'ha agafat amb una facilitat increïble, i està genial. Tot i això, la setmana passada hi va haver un dels intèrprets que es va atabalar una mica. No diré qui va ser, perquè considdero que ja ho explicarà si li ve de gust, però es va sentir que li costava agafar el ritme de la resta, i li resultava molt difícil una escena que ha d'anar molt picada, amb molts moviments mentre va parlant, i no li resultava gens fàcil. Per sort, després d'una estonaparlant amb el Jordi, es va relaxar, i l'ha anat treballant i agafant. Repeteixo que si us ho vol explicar ell, ja aprofundirà més.
Dimarts anem a buscar escenografia. Teníem pensat un sofà que estava molt bé per foto, però vist en viu és una merda, i hem de buscar una alternativa. Passa una mica el mateix amb la taula, tot i que no és tant greu. Aprofitarme una mica també per començar a mirar el vestuari amb el Jordi i el Carles, i dimecres tenim reunió d'atrezzo. Sembla mentida, però hi ha una pila de cosetes que necessitem. Divendres 25 tenim sessió de fotos per la publicitat, que ja tenim el cartell clar, de fet ja està dissenyat pel Carles, i ara només falta aplicar-li la foto.
En fi, que mica enmica, però tot va agafant forma.
Agustí.
Pel que fa els actors, com ja expliquen el Jordi i el Carles, estan començant a agafar un to fantàstic. El Carles amb la seva comicitat habitual, la Magalí amb la seva elegància, la Marialba sublim, i l'Àlex fantàstic amb un personatge que li feia molta por, i que per sorpresa de tots, l'ha agafat amb una facilitat increïble, i està genial. Tot i això, la setmana passada hi va haver un dels intèrprets que es va atabalar una mica. No diré qui va ser, perquè considdero que ja ho explicarà si li ve de gust, però es va sentir que li costava agafar el ritme de la resta, i li resultava molt difícil una escena que ha d'anar molt picada, amb molts moviments mentre va parlant, i no li resultava gens fàcil. Per sort, després d'una estonaparlant amb el Jordi, es va relaxar, i l'ha anat treballant i agafant. Repeteixo que si us ho vol explicar ell, ja aprofundirà més.
Dimarts anem a buscar escenografia. Teníem pensat un sofà que estava molt bé per foto, però vist en viu és una merda, i hem de buscar una alternativa. Passa una mica el mateix amb la taula, tot i que no és tant greu. Aprofitarme una mica també per començar a mirar el vestuari amb el Jordi i el Carles, i dimecres tenim reunió d'atrezzo. Sembla mentida, però hi ha una pila de cosetes que necessitem. Divendres 25 tenim sessió de fotos per la publicitat, que ja tenim el cartell clar, de fet ja està dissenyat pel Carles, i ara només falta aplicar-li la foto.
En fi, que mica enmica, però tot va agafant forma.
Agustí.
19 jun 2010
PRIMERA PART
Ei! Tres setmanes!! PRIMERA PART! (ja sé que el títol és una mica futbolero). Hem mogut totes les escenes, que en son 16! Bé 14, perquè 2 escenes són amb off. Estic molt content i satisfet de la feina que hem fet tots plegats, i a més, continuem amb el calendari previst. Aquesta darrera setmana ha estat molt intensa i moguda. Vam començar dilluns a la sala pol.2 del Kursaal, on ja feia dues setmanes que assajàvem, i vam acabar la setmana assajant a la sala petita. El canvi es nota, hem perdut claror de dia i les vistes al Passeig. Però assajar a la sala petita, és molt millor, és un teatre, els actors trepitgen escenari i jo m’ho puc mirar amb una distància des de baix. Allí, dijous vam fer un passi de les escenes 1 a la 7. Va anar força bé. Es veu on els actors estan còmodes, a on comencen a gaudir i a on no. També es veuen les escenes que ja funcionen i les que s’han de treballar més.
La sala petita està bé, però com ja ens passava a la sala pol.2, l’inconvenient és que no podem deixar res, s’ha de compartir, cada dia hem de muntar i desmuntar els símils escenogràfics, cadires, taula, banc, plats... El dijous vam acabar l’assaig a fora al carrer, perquè feien cine club a la sala i havíem de plegar abans d’hora. Asseguts en unes escales del pati del Kursaal, els hi vaig explicar els canvis per l’escena final. A veure, és un privilegi tenir un espai com aquest per assajar, però ara, comença a ser imprescindible el trasllat definitiu al Teatre Conservatori. Allí estarem més tranquils i podrem fer la posada en escena, podrem deixar coses. Començarem a treballar amb atretzo, escenografia, vestuari... reals. Entrarem de ple, com jo l’anomeno, a la SEGONA PART. Però de moment, crec que continuarem els assajos a la sala petita.
A partir d’ara, però, el treball amb els actors serà més personalitzat, fixar moviments, intencions, fer créixer el personatge... També treballar el ritme de comèdia, polir gags, canvis d’escena... Això si, anirem fent petits passes perquè els actors vagin agafant ritme i confiança. Que comenci a encaixar tot. Ara també és un moment on la producció és molt important. Durant les dues properes setmanes, hem de treballar tots plegats amb un únic objectiu. Començar a fer passes amb tot!
Bé, com sempre m’he enrotllat massa. Ei companyia! El dire està molt content, gràcies a vosaltres. Sou collonuts! Us mereixeu petons i el que faci falta. Eh! I per vosaltres (Agustí, Claret i Saban) també.
Aquí teniu una mostra de les meves anotacions sobre el text de l’obra, la primera pàgina... una petita curiositat...
La sala petita està bé, però com ja ens passava a la sala pol.2, l’inconvenient és que no podem deixar res, s’ha de compartir, cada dia hem de muntar i desmuntar els símils escenogràfics, cadires, taula, banc, plats... El dijous vam acabar l’assaig a fora al carrer, perquè feien cine club a la sala i havíem de plegar abans d’hora. Asseguts en unes escales del pati del Kursaal, els hi vaig explicar els canvis per l’escena final. A veure, és un privilegi tenir un espai com aquest per assajar, però ara, comença a ser imprescindible el trasllat definitiu al Teatre Conservatori. Allí estarem més tranquils i podrem fer la posada en escena, podrem deixar coses. Començarem a treballar amb atretzo, escenografia, vestuari... reals. Entrarem de ple, com jo l’anomeno, a la SEGONA PART. Però de moment, crec que continuarem els assajos a la sala petita.
A partir d’ara, però, el treball amb els actors serà més personalitzat, fixar moviments, intencions, fer créixer el personatge... També treballar el ritme de comèdia, polir gags, canvis d’escena... Això si, anirem fent petits passes perquè els actors vagin agafant ritme i confiança. Que comenci a encaixar tot. Ara també és un moment on la producció és molt important. Durant les dues properes setmanes, hem de treballar tots plegats amb un únic objectiu. Començar a fer passes amb tot!
Bé, com sempre m’he enrotllat massa. Ei companyia! El dire està molt content, gràcies a vosaltres. Sou collonuts! Us mereixeu petons i el que faci falta. Eh! I per vosaltres (Agustí, Claret i Saban) també.
Aquí teniu una mostra de les meves anotacions sobre el text de l’obra, la primera pàgina... una petita curiositat...
Jordi del Rio
17 jun 2010
La producció, en marxa!
De mica en mica anem posant en marxa l'engranatge de la producció. Hi ha moltes coses per fer abans del parèntesi de l'agost. Després de tancar l'acord amb Manresana d'Equipaments Escènics per fer ús de les instal·lacions en els assajos i col·laborar en la difusió de l'estrena, el més urgent és la imatge del cartell i la campanya de comunicació i publicitat d'Operació Bolquer a Manresa i, de retruc, a Barcelona que, al cap i a la fi, serà el destí final.
Després de parlar amb l'Agustí i el Jordi Saban ens hem repartit un xic les tasques. Jo m'ocuparé dels temes de premsa i del cartell conjuntament amb la preparació dels efectes de so necessaris per a l'espectacle. L'Agustí (després d'un assessorament escenogràfic) està treballant amb el mobiliari i l'atrezzo, mentre que en Sabanni assumirà la coordinació del vestuari d'acord amb els estils que va consensuar amb els actors, el director i la resta de l'equip.
Paral·lelament, el Jofre Bardagí està treballant amb l'encàrrec de la banda sonora a la qual caldrà afegir els diferents corresponents per crear la banda sonora que gestionarà el nostre tècnic/a que encara no hem acabat de trobar. És un dels temes pendents!
Personalment, estic satisfet del grup d'actors que vam escollir per tirar endavant aquesta aventura. Coneixíem les bones aptituds del Carles i de la Magalí, però el rendiment en els seus repectius papers de la Marialba i sobretot de l'Àlex era una petita incògnita. Estan treballant de manera excel·lent i, com passa amb les estrelles futbolístiques, estan fent que els dos protagonistes s'hagin de posar les piles per no anar-hi a remolc.
Tot plegat amb una destacable cocncòrdia i amb la coordinació del Jordi del Rio que, òbviament, "apreta" força per elevar el registre interpretatiu. De fet, aquest aspecte és el que es va destacar més d'"Entre pocs i massa" ja que les dimensions de la producció i la sala de destí (La Sala 2 del Club Capitol) permeten massa filigranes de posada en escena. Per contra, sí que val la pena incidir en la intepretació dels actors ja el públic és a tocar i és important brillar tant en el primer pla com en el pla secundari de tots els quadres.
A finals d'aquest mes farem una roda de premsa per fer públic el conveni amb MEES i subratllar el compromís d'El Galliner per promocionar l'estrena manresana. També presentarem l'equip artístic i de treball i i donarem el tret de sortida a la venda d'entrades que ja avancem que serà de 15€ (general) i de 13€ (descomptes habituals) i socis d'El Galliner.
Seguim treballant.
Carles Claret
Després de parlar amb l'Agustí i el Jordi Saban ens hem repartit un xic les tasques. Jo m'ocuparé dels temes de premsa i del cartell conjuntament amb la preparació dels efectes de so necessaris per a l'espectacle. L'Agustí (després d'un assessorament escenogràfic) està treballant amb el mobiliari i l'atrezzo, mentre que en Sabanni assumirà la coordinació del vestuari d'acord amb els estils que va consensuar amb els actors, el director i la resta de l'equip.
Paral·lelament, el Jofre Bardagí està treballant amb l'encàrrec de la banda sonora a la qual caldrà afegir els diferents corresponents per crear la banda sonora que gestionarà el nostre tècnic/a que encara no hem acabat de trobar. És un dels temes pendents!
Personalment, estic satisfet del grup d'actors que vam escollir per tirar endavant aquesta aventura. Coneixíem les bones aptituds del Carles i de la Magalí, però el rendiment en els seus repectius papers de la Marialba i sobretot de l'Àlex era una petita incògnita. Estan treballant de manera excel·lent i, com passa amb les estrelles futbolístiques, estan fent que els dos protagonistes s'hagin de posar les piles per no anar-hi a remolc.
Tot plegat amb una destacable cocncòrdia i amb la coordinació del Jordi del Rio que, òbviament, "apreta" força per elevar el registre interpretatiu. De fet, aquest aspecte és el que es va destacar més d'"Entre pocs i massa" ja que les dimensions de la producció i la sala de destí (La Sala 2 del Club Capitol) permeten massa filigranes de posada en escena. Per contra, sí que val la pena incidir en la intepretació dels actors ja el públic és a tocar i és important brillar tant en el primer pla com en el pla secundari de tots els quadres.
A finals d'aquest mes farem una roda de premsa per fer públic el conveni amb MEES i subratllar el compromís d'El Galliner per promocionar l'estrena manresana. També presentarem l'equip artístic i de treball i i donarem el tret de sortida a la venda d'entrades que ja avancem que serà de 15€ (general) i de 13€ (descomptes habituals) i socis d'El Galliner.
Seguim treballant.
Carles Claret
12 jun 2010
video d'Entre pocs i massa
En aquest link hi podreu veure un vídeo d'Entre pocs i massa, l'espectacle que vam fer fa dos anys, amb el que vam estar 7 mesos al Capitol.
http://www.youtube.com/watch?v=XYsguZQ92FE
http://www.youtube.com/watch?v=XYsguZQ92FE
11 jun 2010
el dire està content! (A mi també m'agrada aquest títol)
Avui el Jordi ens ha fet petons. Bon passe de les primeres escenes! També s'ha tocat l'escena del somni, serà molt divertida! Ens toca esperar fins dilluns pel pròxim assaig. Amb ganes!
Magalí
Magalí
10 jun 2010
el dire està content!
com aquell que no vol la cosa, ja portem dues setmanes d'assaig... si bé és cert que el ritme d'assajos no és el mateix per a tots... la magalí i el carles tenen més dies d'assaig perquè, sent els protagonistes, evidentment tenen molta més feina, més escenes, més text... i l'àlex i jo, com a secundaris que som , doncs no en tenim tanta i per tant podem saltar-nos-en algun... sobretot ara al començament que tot just muntem les escenes... més endavant, quan ja anem fent passes de tota l'obra, ja hi haurem de ser sempre tots... i el que sempre està allà, arribant el primer i marxant l'últim, amb ulls per a tots, és el nostre dire, el jordi! aquesta setmana d'assajos ha sigut més curta perquè el jordi tenia bolo a itàlia... vam assajar fins dimecres a última hora i dijous a primeríssima ja havia de ser a l'aeroport amb les maletes que encara no havia fet però... estava content! ens ho va dir! i ens va fer un petó a cadascú de propina! va suar la cansalada (però no ho dic com a recurs literari sinó que és literal) fent de tots els personatges, donant-nos directrius, fent totes les mímiques possibles i impossibles, llibreteta amunt, llibreteta avall, tot anotat, tot explicat... va quedar exhaust... però després vam fer un mini passe del començament de l'obra que tenim treballats fins ara, i va estar content! ens ho va dir! i ens va fer un petó a cadascú de propina! va ser un moment molt màgic i tendre... llàstima que l'agustí, que havia vingut a treure el cap i donar ànims des de la seva entranyable discreció, s'ho va perdre... i no va tenir petó! i no va poder posar-se content (que també ja li toca, pobre, perquè és qui s'ha de menjar tots els marrons de producció, juntament amb el carles, el claret eh, el gilabert és el prota i ja en té prou amb fer d'actor) però segur que algun altre dia també ens sortirà bé i hi tornarà a haver repartiment de petons i a veure si els en toca algun... i també segur que hi haurà algun dia que ens tocarà alguna bronqueta... segur... però de moment aquell moment "companyia" ja no ens el treu ningu i no l'oblidarem: "el dire està content!""el dire està content!" i cap a itàlia falta gent!
i jo me'n vaig a repassar text perquè, continuo en la meva línia... el text és la meva espasa de Damocles... i em fa una ràbia! quin rotllo que he fotut! prou! me'n vaig a estudiar!
m.alba
i jo me'n vaig a repassar text perquè, continuo en la meva línia... el text és la meva espasa de Damocles... i em fa una ràbia! quin rotllo que he fotut! prou! me'n vaig a estudiar!
m.alba
8 jun 2010
.la meva primera vegada
He tornat a casa després d'haver passat 5 dies a Manresa, i ara he tornat a Barcelona. Em presento, sóc la Magalí Mestre i faig d'Eva a l'obra. Sóc francesa (cosa que espero que disculpi els meus errors ortogràfics, gramàtics...) Els companys se'n riuen de mi, i vosaltres podeu fer el mateix, no em fa res, la veritat és que jo em ric de mi mateixa també. Doncs vaig passar cinc dies a Manresa a casa el Carles Claretm, el meu productopr preferit! M'ha tractat molt bé (apart que ahir em va ensenyar una película amb Vigo mortensen, la carretera, molt, molt bé, però una miqueta... com ho diria? Angoixant. Però em va agradar molt.
Els assajos van molt bé, avancem molt ràpid, vull dir que comencem a tocar moltes escenes i crec que és una bona manera de començar. Em sento bé en aquest principi d'aventura! A més a més, és com si treballéssim en família, ens coneixem i ens estimem, i sobretot sento molt respecte. Avui durant l'assai em van venir unes ganes d'estrenar... No vaig dir res, pero he sentit aquest foc cardant, aquesta adrenalina... aquestes ganes de fer-la sencera. Home, és molt aviat, però l'he sentit avui, i estic molt contenta.
Va, deixo les meves notes aquí i tornaré molt aviat per escriure en aquest espai, que per cert, Agustí, molt bona idea! Tu si que saps! Petons a tothom.
Magalí
Els assajos van molt bé, avancem molt ràpid, vull dir que comencem a tocar moltes escenes i crec que és una bona manera de començar. Em sento bé en aquest principi d'aventura! A més a més, és com si treballéssim en família, ens coneixem i ens estimem, i sobretot sento molt respecte. Avui durant l'assai em van venir unes ganes d'estrenar... No vaig dir res, pero he sentit aquest foc cardant, aquesta adrenalina... aquestes ganes de fer-la sencera. Home, és molt aviat, però l'he sentit avui, i estic molt contenta.
Va, deixo les meves notes aquí i tornaré molt aviat per escriure en aquest espai, que per cert, Agustí, molt bona idea! Tu si que saps! Petons a tothom.
Magalí
7 jun 2010
el final
Hi ha dubtes sobre el final de l'espectacle. N'hi havia un d'escrit, però no hi sortia el personatge de l'Eva, que és protagonista, i passava en un altre espai, que no era el que havíem estat veient durant tot l'espectacle. Ens va semblar que potser estaria bé acabar amb els quatre a l'escenari, i fer-ho al mateix espai del pis, per no tenir problemes de canvis... De manera que vam decidir escriure un altre final. A mí m'agrada més aquest nou, però el Jordi el troba un pèl complicat per un tema de veus en off, i uns elements (que no revelaré) que apareixen en escena, i sembla que al Carles Gilabert i a la Magalí els hi agrada més l'original. En fi, no sabem encara quina serà l'última escena, hem de valorar quina ens sembla millor.
Penjo unes fotos de l'assaig d'avui amb el Carles, la Magalí i el Jordi.
6 jun 2010
problemes a la vista
Encara no ho he explicat a ningú, però sembla que hi haurà certs problemes al Capitol, amb el fet de compartir escenari. Com que el teatre està com el país, és a dir, fatal, les sales han de buscar maneres de rendibilitzar-se, i una d'elles, és fent dos espectacles diferents en el mateix espai. Nosaltres compartirem la sala 2 del Capitol amb el Claret Clown, el Monti i el Jordi Martínez. És un plaer enorme, perquè són tres dels mmillors pallassos d'aquest país, però això comportarà problemes d'infraestructura. Sembla ser que porten une escenografia amb una pista de fusta al terra, rodona, força gran, i una porta, que tampoc és petita. Aquests dos elements no es podran posar i treure de l'escenari cada dia, i per tantm, nosaltres haurem de fer els passes, amb això en escena. Hi ha maneres de fer desaparèixer elements, tapant-los amb cortines... però el que més em preocupa és la pista del terra, perquè ens desequilibrarà els mobles. El sofà que posarem, el més problable és que una part del mateix quedi a sobre de la pista, i l'altra a fora, i llavors balli. El mateix passarà amb la taula i les cadires... i la porta que posen, queda al mig de l'escenari, i per tapar-la, pot ser que haguem de modificar les entrades i sortides de l'obra. En fi, una merda, que ja veurem com solucionarem. Quan el Jordi ho sàpiga, ja es poasrà nerviós...
Per cert, quina agradable sorpresa l'Àlex, tu! Jo que em pensava que li costaria la hòstia agafar el personatge i fer-lo amb naturalitat, i l'ha clavat a la primera! Està fantàstic. Sabíem que el podia treure bé, però no ens pensàvem que tant, i tan aviat! Genial, el felicito.
I la Marialba... quina Carme més repel·lent que fa la tia... Bé, bé, estan aconseguint entre els dos, reflexar exactament el que volíem el Jordi i jo quan vam començar a idear l'espectacle. Sabíem que tots dos tindríen una importància notable en l'espectacle, perquè fan de contrapunt de al parella protagonista, però èstan a un nivell brtal. Són dos secundaris de luxe, sens dubte!
Divendres em vaig reunir amb l'Elena i la Marina, i em van donar un parell de bones idees que ajudaran molt. l'escenografia serà tota blanca. Això ho teníem clar, tot i que em van advertir del problema que pot comportar la il·luminació. Si posem molts llums de colors, pintaran el mobiliari. I per altra banda, el blanc també escup molt la llum. Aquests dos són els inconvenients que podem tenir. Però creiem que quedarà xulo, i donarà el toc de realisme que necessitem per crear un pis, però amb el punt de simbolisme que ens cal, ja que noposarem parets, ni els mobles grossos amb tele, llibres, decoració... que hi ha a totes les cases. Crec que estarà bé.
Per cert, quina agradable sorpresa l'Àlex, tu! Jo que em pensava que li costaria la hòstia agafar el personatge i fer-lo amb naturalitat, i l'ha clavat a la primera! Està fantàstic. Sabíem que el podia treure bé, però no ens pensàvem que tant, i tan aviat! Genial, el felicito.
I la Marialba... quina Carme més repel·lent que fa la tia... Bé, bé, estan aconseguint entre els dos, reflexar exactament el que volíem el Jordi i jo quan vam començar a idear l'espectacle. Sabíem que tots dos tindríen una importància notable en l'espectacle, perquè fan de contrapunt de al parella protagonista, però èstan a un nivell brtal. Són dos secundaris de luxe, sens dubte!
Divendres em vaig reunir amb l'Elena i la Marina, i em van donar un parell de bones idees que ajudaran molt. l'escenografia serà tota blanca. Això ho teníem clar, tot i que em van advertir del problema que pot comportar la il·luminació. Si posem molts llums de colors, pintaran el mobiliari. I per altra banda, el blanc també escup molt la llum. Aquests dos són els inconvenients que podem tenir. Però creiem que quedarà xulo, i donarà el toc de realisme que necessitem per crear un pis, però amb el punt de simbolisme que ens cal, ja que noposarem parets, ni els mobles grossos amb tele, llibres, decoració... que hi ha a totes les cases. Crec que estarà bé.
5 jun 2010
Primera setmana!!
Ei, primera setmana!! Com passa el temps eh! "És com quan tens canalla, ja ho crec..." Com diria la Carme (un dels personatges de l’obra).
Primera setmana!! Cinc dies de feina, sobretot per la Magalí i en Carles, ja que ells interpreten els personatges protagonistes de l’obra (Eva i Enric), i com a tals tenen més responsabilitat i més assajos, es clar. Però som una companyia i ara tots som imprescindibles. És molt important l’aportació de la MªAlba i l'Àlex, que per cert, m’han sorprès molt positivament, sobretot l'Àlex, que és el que menys coneixia de tots.
Ja hem mogut les cinc primeres escenes! Els actors segueixen perfectament les meves indicacions. Venen als assajos amb el text treballat, els veus amb il·lusió i molta predisposició, proposen, aporten petits matisos al personatge... Són molt professionals i a més formen un equip humà fantàstic. Ja sé que això només fa que començar, però per ser els primers dies anem molt bé. Avui hem fet el primer mini passe, l’escena 1 i 2, els primers 10 minuts de l’obra. Just abans de començar, han aparegut en Carles Claret, i l'Agustí amb el seu fill Quim, i s’han quedat a veure el mini passe. Això crec que ha motivat els actors, els ha agafat per sorpresa. El mini passe ha anat molt bé, sobretot l’escena 2 (el primer sopar), on estan tots quatre a escena. Hem rigut.
Comencem a gaudir petits moments, però encara queda mooolta feina. L’escena 1 per exemple, té més feina de la que em pensava, li falta ritme, la trobo llarga... O l’escena 5, ara sí , he vist més clar que hem de canviar el plantejament de l'inici... Com he dit, això només fa que començar. Ei, molt important, si més no per a mi, anem amb el calendari previst.
Ara a descansar i a intentar desconnectar de l’obra una estona.
Jordi del Rio
3 jun 2010
Per fi!!
Per fi hem començat els assajos, ja que aquesta obra la teníem d'haver estrenat el mes de març passat, però per problemes de calendari, i d'altres amb un dels actors, no va poder ser. Va us diré qui és, comença per la lletra c de Carles, no puc donar més pistes... Je, je,je.
De fet, bromes a banda, a mi personalment m'ha anat molt bé aquest període. Vaig guardar l'obra en un calaix durant un temps i quan vaig tornar a obrir el calaix per preparar (per fi) els assajos, la mateixa obra havia madurat, havia crescut i la tenia molt més clara que uns mesos abans. No sé, potser és la màgia del teatre. Bé, ara sí! Senyores i senyors, agafeu-vos bé que comença el viatge. Engega una nova producció!!
Anem per feina! 1ª PART. Hem començat a assajar per la primera escena, quina idea més bona!... Je, je, je. La meva intenció és passar i moure tota l'obra, durant les dues o tres properes setmanes, màxim. Per a mi és molt important. Veuré on poden sorgir els problemes, què funciona, com reaccionen els actors, el ritme, on s'ha de treballar més i amb qui. Pels actors, i en sóc conscient, és un trasbals, encara estan aterrant, saber-se el text, moviments escènics, nous gags proposats, intencions, estats emocionals dels personatges... Masses coses per assimilar, però forma part del procés, si tot va bé, que anirà molt bé, totes les pors, inseguretats o frustracions, es transformaran i acabarem gaudint d'aquesta feina tan meravellosa i alhora tan insegura. Bé ja us aniré informant de com van els assajos, del dia a dia i com ho veig, sense enrotllar-me tant!
Jordi del Rio
2 jun 2010
ui! ui! ui!
ui!ui!ui! demà el meu primer assaig! buf! quins nervis i alhora quines ganes de començar a "xafar escenari"(bé, em sembla que demà xafarem aula, però pel cas és el mateix, és un dir) i construir l'espectacle amb els companys! és que, definitivament, la part solitària de memorització de text és la que menys m'agrada... i ja sé que s'ha de fer, evidentment, però és una fase que trobo tan poc creativa i se'm fa tan avorrida... una altra cosa és anar fent el treball de taula, anar construint personatge... però amb la memorització pura i dura se'm fan les estones eternes!
a veure com anirà la primera trobada a escena de tots quatre, amb la xarxa de seguretat del jordi... perquè si bé és cert que ens hem anat trobant en reunions i via electrònica, serà la primera vegada que ens trobarem per "assajar"... i també serà la primera vegada que treballaré amb tots ells fent "teatre": amb el carles havìem coincidit en un curset i també gravant un curt, amb l'àlex quan em va ajudar a trobar l'accent cubà per a un personatge amb les mite-les, amb el jordi ens hem anat veient en les trobades prèvies, però amb la magalí no hem coincidit mai encara, serà la primera vegada que ens veurem les cares (tot i que em consta que és molt guapa!)! em sembla que m'estic enrotllant... o és una excusa per no sentir-me culpable per no estar memoritzant text...bé... em sembla que se m'ha acabat l'esbarjo! val més que me'n torni a estudiar el paper que sinó igual demà serà el primer i l'últim dia! intentarem començar amb bon peu! ui!ui!ui!
m.alba
a veure com anirà la primera trobada a escena de tots quatre, amb la xarxa de seguretat del jordi... perquè si bé és cert que ens hem anat trobant en reunions i via electrònica, serà la primera vegada que ens trobarem per "assajar"... i també serà la primera vegada que treballaré amb tots ells fent "teatre": amb el carles havìem coincidit en un curset i també gravant un curt, amb l'àlex quan em va ajudar a trobar l'accent cubà per a un personatge amb les mite-les, amb el jordi ens hem anat veient en les trobades prèvies, però amb la magalí no hem coincidit mai encara, serà la primera vegada que ens veurem les cares (tot i que em consta que és molt guapa!)! em sembla que m'estic enrotllant... o és una excusa per no sentir-me culpable per no estar memoritzant text...bé... em sembla que se m'ha acabat l'esbarjo! val més que me'n torni a estudiar el paper que sinó igual demà serà el primer i l'últim dia! intentarem començar amb bon peu! ui!ui!ui!
m.alba
primers assajos
Ahir vam fer el primer assaig amb el Carles i la Magalí. El Jordi va fer primer una xerrada amb la Magalí, tenint en compte que el dia que es va fer la lectura i es va parlar dels personatges i les relacions entre ells, no hi poder ser per l'accident que va tenir amb la moto. Però el cert és que ella ho tenia tot força clar. És una professional de l'alçada d'un campanar, i havia fet molta feina prèvia.
El Carles, com sempre, ja ha començat a desbordar comicitat, i al costat del Jordi, que de cada dues paralues que diu, tres són per afegir un gag, la cosa comença a pintar bé des del primer dia.
Comencem a tenir clara la idea de l'escenografia, amb mobles moderns i de color blanc, tot i que fins divendres no ens veurem amb la Marina i l'Elena, que ens donaran un cop de mà amb aquest tema. Només pateixo per Carles (Gilabert), que no comenci a dir que és cutre, com la d'Entre pocs i massa... Ja ens està advertint amb el vestuari des de fa dies... Que té raó, però és clar, no sabem exactament què és per ell que no sigui cutre...
En fi, demà, per primera vegada es trobaran els quatre actors per treballar. La veritat és que la Magalí i la Marialba ni es coneixen encara. En fi, que ja tinc ganes de veure'ls compartint escena.
El Carles, com sempre, ja ha començat a desbordar comicitat, i al costat del Jordi, que de cada dues paralues que diu, tres són per afegir un gag, la cosa comença a pintar bé des del primer dia.
Comencem a tenir clara la idea de l'escenografia, amb mobles moderns i de color blanc, tot i que fins divendres no ens veurem amb la Marina i l'Elena, que ens donaran un cop de mà amb aquest tema. Només pateixo per Carles (Gilabert), que no comenci a dir que és cutre, com la d'Entre pocs i massa... Ja ens està advertint amb el vestuari des de fa dies... Que té raó, però és clar, no sabem exactament què és per ell que no sigui cutre...
En fi, demà, per primera vegada es trobaran els quatre actors per treballar. La veritat és que la Magalí i la Marialba ni es coneixen encara. En fi, que ja tinc ganes de veure'ls compartint escena.
31 may 2010
primera escena
Tot i que no és amb el format correcte, aquí hi ha la primera escena d'Operació Bolquer.
ESCENA I
L’Enric i l’Eva estan preparant la taula pel sopar que tenen amb els seus amics, la Carme i el Jordi.
ENRIC
Rap amb bolets? Hauríem d’haver fet una altra cosa per sopar, a la Carme no li agrada gens el peix.
EVA
Quin greu... vols que faci rap amb suquet?
ENRIC
També és rap.
EVA
Ai, tens raó. Rap amb tòfones?
ENRIC
Eva!
EVA
Ai... si hagués sabut que no li agrada el peix, li hauria fet una altra cosa... lluç a la marinera.
ENRIC
Per què li tens tanta mania? No t’ha fet res.
EVA (IRÒNICA)
No, si és encantadora... Tan egocèntrica. Té tanta varietat de temes de conversa, ella, les excel·lències dels seus nens, la intel·ligència dels nens, i tan bons que són els nens, i tan plastes! Que ja fa dos anys que no els veig i encara n’estic fins al gorro.
ENRIC
A mi també se’m fa pesada, però és normal que en parli. Suposo que si fóssim pares ho entendríem.
EVA
El dia que sigui mare, si faig una quarta part del que fa ella, pren-me la custòdia dels nens.
ENRIC
Jo no t’ho faria mai això, vida. No pretendràs que els aguanti jo sol? M’has pres per un pare model, o què? Si mai tingués fills, seria per malcriar-los vint minuts al dia, i la resta amb els avis, que per això tenen néts.
Pausa.
EVA
Ahir vaig acabar la regla, i avui hauria de començar les pastilles. Però no ho faré.
ENRIC
No t’has recordat de comprar-les?
EVA
Sí. Sí, sí. Però no hi he anat.
ENRIC (NO HO ENTÉN)
Ah. Vols que tornem als condons?
EVA
No. No cal.
ENRIC
Ah, d’acord. (pausa) ¿Vols que em fiqui una bossa del súper? ¿practiquem l’abstinència? O què? Què... com vols que ho fem?
EVA
Normal. Sense pecar. A pèl, com ho fan els capellans.
ENRIC (PARAT)
Ah sí? Tu saps per què serveixen els condons, oi? Vull dir que... que saps que si no prenem mesures, pots quedar... (no s’atreveix a dir-ho) d’aixonses, ja m’entens,
EVA
És una possibilitat, ho sé.
ENRIC
Una possibilitat? M’ha vist bé? Sóc un Ferrer, un semental, eh? Una gota mal esquitxada, i ens carreguem la motxilla per la vida i un dia.
EVA
D’això es tracta, guapo.
ENRIC (NO HO ENTÉN)
D’això es tracta? De... de... de què es tracta? Vols fer-te motxillera?
EVA
Exacte. Vull que em deixis prenyada.
ENRIC (NERVIÓS)
Prenyada? Ah sí? Ah... d’acord. Em sembla... bé... bé... ben malament. Em sembla fatal, de fet. No puc deixar-te prenyada!
EVA
Per què no?
ENRIC
No ho sé, però no puc. Mira, només de pensar-hi, la tita se m’ha amagat a sota l’escrot. Com vols que et prenyi, així?
EVA
La pràctica la tens...
ENRIC
Però tu sents el que estàs dient? Parles de criatures! De canalla! Tu saps què és una criatura?
EVA
N’he vist alguna pel carrer, sí. Van ficades en una mena d’aparell
amb rodes, i els adults l’empenten.
ENRIC
Aha! I ploren, i es caguen, es posen malalts i te n’hi posen a tu!
EVA
I després van a escola, i demanen diners per joguines...
ENRIC
I després de les joguines 3000 euros per fotre-li les dents rectes, les factures del mòbil, calés per costo, els pantalons al mig del cul...
EVA (TALLANT-LO)
Exacte!
ENRIC
Així ja saps de què et parlo.
EVA
Perfectament.
ENRIC
Doncs no... no... no ho entenc. Tu i jo tenim plans. Tenim una vida. Si la volguéssim compartir, hauríem llogat una habitació perquè ens ajudessin a pagar la hipoteca, o viuríem amb els teus pares i menjaríem de la seva nevera.
EVA
Em sap greu, però hauràs de començar a perdre aquests tics de fill únic i aprendre a compartir. Se m’ha despertat el rellotge biològic.
ENRIC
Doncs que tingui un bon dia, el teu rellotge, però el meu encara dorm. I té molt mal despertar, eh?
EVA (JUGANT)
Enric. Aquesta nit, quan els teus amiguets se’n vagin a gaudir dels seus fillets repel·lents, tu i jo començarem a sembrar llavors per fabricar els nostres, de nens repel·lents. Comunica-ho al teu
rellotge.
ENRIC (CONVENÇUT)
Que no! No et penso penetrar.
EVA (SEGURA DE SÍ MATEIXA)
Acabo de passar la regla, fa sis dies que no fem l’amor. Cauràs.
ENRIC (LI EMPRENYA EL DOMINI QUE TÉ SOBRE ELL)
Mmmm... no. Resistiré. Que aquest estiu hem d’anar al Brasil, i l’any que ve, a Austràlia, i no penso posar-me una bossa marsupial per carregar un nano tot el sant dia.
EVA
Enric. He voltat mig món, dirigeixo la meva pròpia empresa, visc amb l’home de la meva vida, tinc més del que podria demanar. Ara hem de fer un pas més.
ENRIC
No! Ja tindrem temps de tenir canalla. Som joves!
EVA
Que tu pateixis la síndrome de Peter Pan, no vol dir que no tinguis 40 anys. I jo en tinc 38. Ja ens toca començar l’operació bolquer.
ENRIC (ESCANDALITZAT)
Operació bolquer? Li has posat nom com si fos un objectiu de guerra?
EVA
Ara tot ho veus negre, és normal. Però només és una personeta petitona i riallera. D’entrada no ocuparà ni mig metre quadrat del teu espai.
ENRIC
El físic no, però el vital me l’aniquilarà.
EVA
Ets tan catastrofista.
ENRIC
Sóc catastrofista i el que tu vulguis, però em sembla que jo també tinc dret a opinar sobre aquest tema.
EVA
Sí, és clar. Ja ho has fet i m’ha quedat claríssima la teva opinió, gràcies.
Truquen al timbre, i mentre van cap a la porta per obrir...
EVA
Mira, ja són aquí.
ENRIC
No obris, hem d’acabar de parlar d’això.
EVA
No pateixis, aquesta nit en parlem.
ENRIC
Abans de fer sexe.
EVA
O després.
L’Eva obra la porta. Són el Jordi i la Carme.
TOTS QUATRE (ALEGREMENT)
Holaaaa!
La Carme està parlant pel mòbil.
JORDI
Què passa nano? Com estàs?
ENRIC
Bé, per aquí. Venent el meu futur a preu de saldo.
CARME (AL TELÈFON)
Sí, teniu el sopar a la nevera, només l’heu d’escalfar. Un moment. (a l’Eva i l’Enric) Holaaa... Un moment, eh, que estic parlant amb els nens. (al telèfon) I no arribeu tard.
ENRIC
Dóna’m les jaquetes, que les portaré a l’habitació.
JORDI (BROMISTA)
Torna-les netes i planxades, he, he, he...
A l’Enric no li fa cap gràcia.
VA (A L’ENRIC, EN VEU BAIXA)
Ves-te acostumant a rentar i planxar roba que no sigui la nostra.
CARME (AL TELÈFON)
Torneu amb el pare del Nil i feu el favor de portar-vos bé.
JORDI
I per aquí, què? Això està com sempre, hòstia. (com si cridés a un gos) Pss, pss, pss, quisso, quisso! He, he, he... Quina casa més avorrida, hòstia. Hi falta ambient aquí, eh? Un gos, un canari, uns bessons. Eh? (dóna uns copets a l’espatlla de l’Enric) Ha, ha, ha... a veure si us espavileu, que sembla que no xingueu, hòstia! He, he, he...
L’Enric marxa cap a l’interior del pis amb les jaquetes.
ENRIC (DESQUICIAT, A L’EVA)
Tu i jo hem de parlar.
EVA (LI ENVIA UN PETÓ)
Mua. Guapo.
el blog
Després de l'èxit d'Entre pocs i massa al 2008, entre Input produccions, alguns dels membres que van formar part d'aquell somni, i d'altres que han volgut iniciar aquesta nova aventura, hem decidit crear un nou espectacle teatral d'humor, que durà per títol "operació bolquer", que explica la història d'una parella, l'Enric i l'Eva, i els seus estira i arronsa quan ella decideix que ha arribat el moment de tenir un fill, mentre que l'Enric, en plena etapa Peter Pan, no està preparat per ser pare ni de conya.
Amb el blog us volem anar explicant entre tots, el dia a dia de la creació de l'espectacle, i el que serà després la temporada estable que farem a la Sala 2 del club Capitol, a partir de la segona setmana de Setembre. Cada actor (Carles, Magalí, Marialba i Àlex) us explicarà les seves evolucions, inseguretats, alegries... durant el procés d'assaig i de creació del personatge. De la mateixa manera, el director (Jordi del Río), també farà aportacions de com veu als actors, de la dificultat de certes escenes, les seves opinions a mida que vagi rebent el vestuari (Jordi Saban), la música (Jofre Bardagí), el disseny d'escenografia (Marina i Elena), el cartell publicitari... Els productors (Carles i Agustí) també anirem explicant coses que creguem que poden ser d'interès per tot aquell que tingui curiositat per fer el seguiment de la creació d'un espectacle des del primer dia, fins al final de la temporada a Barcelona.
També anirem penjant fotos dels assajos, del vestuari, del cartell i de tot el que anem avançant. De la mateixa manera penjarem la primera escena de l'obra perquè la pogueu llegir.
Com a productor he de dir que hem triat aquest equip per dos motius fonamentals, la qualitat artística de tots ells, i sobretot, la qualitat humana. El Carles i la Magalí ja van ser amb nosaltres a Entre pocs i massa, i tot i qe tenen una relació gairebé de parella, amb les seves baralles i discussions, s'estimen moltíssim i treballen molt bé plegats. A més, dalt de l'escenari tenen una química especial, sorgida segurament d'aquesta confiança que hi ha fora del mateix. Amb la Marialba fa temps que teníem ganes de treabllar-hi, ja que feia anys que l'hi teníem l'ull posat, tot i que ella no ens coneixia. Ja la vam temptar per Entre pocs i massa, però no va poder ser, i ara, tenim la sort de comptar amb ella. Pel que fa a l'Àlex, ja estem farts de veure'l fer el pallasso amb un Barceló amb llimona, i teníem moltes ganes de compartir projecte amb ell, i amés, ell en té unes ganes boges, cosa que el fa súper vàlid per aquest projecte. El Jordi del Río, a més de dirigir, és coautor de l'obra, i això fa que tingui molt clar el que vol. Afegit a la seva gran visió còmica i la seva manera exquisita de treballar amb els actors, fa que sigui el millor director que pot tenir aquest espectacle.
En fi. De moment, el dia 21 vam fer la primera lectura amb tots, bé, gairebé tots, perquè la Magalí va tenir un accident de moto a Barcelona i va acabar a urgències. Per sort per ella i per l'espectacle, tot va quedar en un ensurt. Demà comencem a assajar, que ja en tenim moltes ganes.
Que comenci l'espectacle!
Amb el blog us volem anar explicant entre tots, el dia a dia de la creació de l'espectacle, i el que serà després la temporada estable que farem a la Sala 2 del club Capitol, a partir de la segona setmana de Setembre. Cada actor (Carles, Magalí, Marialba i Àlex) us explicarà les seves evolucions, inseguretats, alegries... durant el procés d'assaig i de creació del personatge. De la mateixa manera, el director (Jordi del Río), també farà aportacions de com veu als actors, de la dificultat de certes escenes, les seves opinions a mida que vagi rebent el vestuari (Jordi Saban), la música (Jofre Bardagí), el disseny d'escenografia (Marina i Elena), el cartell publicitari... Els productors (Carles i Agustí) també anirem explicant coses que creguem que poden ser d'interès per tot aquell que tingui curiositat per fer el seguiment de la creació d'un espectacle des del primer dia, fins al final de la temporada a Barcelona.
També anirem penjant fotos dels assajos, del vestuari, del cartell i de tot el que anem avançant. De la mateixa manera penjarem la primera escena de l'obra perquè la pogueu llegir.
Com a productor he de dir que hem triat aquest equip per dos motius fonamentals, la qualitat artística de tots ells, i sobretot, la qualitat humana. El Carles i la Magalí ja van ser amb nosaltres a Entre pocs i massa, i tot i qe tenen una relació gairebé de parella, amb les seves baralles i discussions, s'estimen moltíssim i treballen molt bé plegats. A més, dalt de l'escenari tenen una química especial, sorgida segurament d'aquesta confiança que hi ha fora del mateix. Amb la Marialba fa temps que teníem ganes de treabllar-hi, ja que feia anys que l'hi teníem l'ull posat, tot i que ella no ens coneixia. Ja la vam temptar per Entre pocs i massa, però no va poder ser, i ara, tenim la sort de comptar amb ella. Pel que fa a l'Àlex, ja estem farts de veure'l fer el pallasso amb un Barceló amb llimona, i teníem moltes ganes de compartir projecte amb ell, i amés, ell en té unes ganes boges, cosa que el fa súper vàlid per aquest projecte. El Jordi del Río, a més de dirigir, és coautor de l'obra, i això fa que tingui molt clar el que vol. Afegit a la seva gran visió còmica i la seva manera exquisita de treballar amb els actors, fa que sigui el millor director que pot tenir aquest espectacle.
En fi. De moment, el dia 21 vam fer la primera lectura amb tots, bé, gairebé tots, perquè la Magalí va tenir un accident de moto a Barcelona i va acabar a urgències. Per sort per ella i per l'espectacle, tot va quedar en un ensurt. Demà comencem a assajar, que ja en tenim moltes ganes.
Que comenci l'espectacle!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)